Resultats de la cerca

Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que…

Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol 1855-1921 a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó El primer director de l’Escola fou el pintor…

El lloc d’Ivars de Noguera, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol VI, l’any 1107, un cop conquerida definitivament la plaça de Balaguer als àrabs El 1116, Ivars, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger, que era feudatari dels vescomtes de Cabrera Pel testament de l’esmentat Ramon Berenguer, el 1158, hi ha referència que aquest deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva muller Maria, els llocs i castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, entre d’…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí delConflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del qual consolidà el seu pes en la…

D’una família de polítics el seu pare era diputat i un oncle seu conseller d’estat, el 1970 fou elegit diputat pel Partit de la Llibertat de Sri Lanka SLFP, ocupant l’escó del seu pare Advocat des del 1977, aquest any perdé l’escó arran de la victòria del Partit Nacional Unit UNP, que no recuperà fins el 1989 El 1994 en guanyar el SLFP les eleccions, fou nomenat ministre de Treball sota Chandrika Kumaratunga i, poc després, per Sirimavo Bandaranaike El 1997 fou rellevat d’aquest càrrec i assumí el ministeri de recursos aquàtics En ser derrrotat l’SFLP per l’UNP, Rajakapsà esdevingué cap de l’…

En un document de l’any 1078 de donació del castell de Biscarri, feta pel comte d’Urgell a favor dels comtes de Pallars, Ramon V i Valença —que havia rebut el castell del seu pare Arnau Mir de Tost— se cita com a afrontació meridional de Biscarri el “ castrum Benavente vel quallum Sancti Egidii ” Aquest topònim és pot relacionar amb l’església de Sant Gili donada, l’any 1085, per Bernat Trasver i els seus fills a la canònica de Santa Maria de la Seu d Urgell Segons aquest document, l’església de Sancti Gilii era situada al comtat d’Urgell, entre els termes dels castells de Biscarri i Benavent…