Resultats de la cerca
Es mostren 3020 resultats
Emerencià Roig i Bofill

Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Rodolf IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1358-65).
Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365
El TC suspèn les resolucions sobre el procés constituent
El Tribunal Constitucional TC admet a tràmit les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya d’impulsar el procés constituent i de suport a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència el 2017, amb acord de l’Estat o sense L’admissió a tràmit comporta, segons el TC, la suspensió automàtica de les resolucions
Josep Nin i Tudó
Pintura
Pintor.
Germà de Joaquim Nin i Tudó Passà per Llotja Fou deixeble de Carlos Luis de Ribera a Madrid, on s’establí Correcte retratista oficial Prim, Castelar , etc, conreà la pintura d’història, amb obsessiva preferència pels temes de morts Els herois de la Independència espanyola 1876 ajuntament de Madrid, L’enterrament d’Ofèlia 1878
Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126.
En decaure el poder almoràvit a la resta de l’Àndalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir Aglutinà nombrosos refugiats proalmoràvits de la península Ibèrica i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1148 i 1149 Fou assassinat pel seu fill Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya 1151
Martín Tovar y Tovar
Pintura
Pintor veneçolà.
Deixeble de Carmelo Fernández, amplià estudis a França i, amb Madrazo, a l’Estat espanyol Fou director de l’Academia de Caracas D’una sòlida formació clàssica, fou el gran retratista de la seva època i l’exponent màxim del tema patriòtic veneçolà Firma de l’acta de la independència, Batalla de Carabobo , etc
Santa Margarida de Cabagès

Santa Margarida de Cabagès
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Vidrà (Osona), situada prop del mas Pujol, a la capçalera del riu Ges (Cabagès o Cap de Ges és el nom d’una antiga vil·la rural esmentada el 960).
Fou erigida vers el 1120 com sufragània de la parròquia de Vidrà, i després d’una època d’independència segles XII-XIV tornà a supeditar-se a Vidrà La categoria religiosa passà a Santa Llúcia de Siuret, erigida en parròquia el 1878 Conserva l’edificació romànica, restaurada i oberta de nou al culte el 1975
Nova Granada
Geografia històrica
Virregnat dependent de la monarquia hispànica que comprenia el territori dels actuals estats de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i Panamà i una part del Perú i del Brasil.
Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà
Magenta
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, situada 27 quilòmetres a l’W de la ciutat de Milà.
És un nucli industrial destilleries, indústria tèxtil cotó, fibres artificials i construccions mecàniques El 4 de juny de 1859, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia, hi tingué lloc una batalla entre els austríacs i els francopiemontesos, favorable als darrers, amb la qual cosa tingueren el camí lliure cap a Milà
dret de transissió
Dret civil català
Facultat dels hereus del cridat a una herència que mor sense haver-la acceptada ni repudiada, de poder succeir-lo en la facultat de poder acceptar o repudiar aquesta herència.
Els hereus del cridat poden acceptar ambdues herències, però no acceptar l’herència del primer causant i repudiar la de l’hereu que els transmet aquest dret Si diversos hereus accepten la segona herència, cadascun d’aquests pot acceptar o repudiar l’herència del primer causant, amb independència dels altres, i amb preferent dret d’acréixer entre ells
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina