Resultats de la cerca
Es mostren 2926 resultats
Justí
Cristianisme
Apologista i màrtir.
Filòsof platònic, es convertí al cristianisme i ensenyà a diverses ciutats La seva obra apologètica, conservada en l' Apologia primera, l' Apologia segona i el Diàleg amb l’hebreu Trifó , alhora que defensa els cristians de la persecució injusta de què són objecte, intenta de justificar racionalment, a nivell filosòfic i teològic, la fe cristiana És també un testimoni important de la litúrgia primitiva La seva festa se celebra l’1 de juny
Friedrich Rückert
Història
Literatura
Poeta i erudit alemany.
Fou professor de llengües orientals a Erlangen El 1814 publicà Deutsche Gedichte ‘Poesies alemanyes’, volum d’inspiració antinapoleònica, format per Geharnischte Sonette ‘Sonets cuirassats’ i Kriegerische Spott-und Ehrenlieder ‘Cants guerrers d’irrisió i d’honor’ En la seva poesia posterior intentà d’adaptar la lírica oriental sànscrit, persa, hebreu, etc Ostliche Rosen ‘Roses d’Orient’, 1822 i Die Weisheit des Brahmanen ‘La saviesa del braman’, 1836-39, poema didàctic compost de 3 000 pensaments
‘Uqba ibn Nāfi‘
Història
Militar
General musulmà.
Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān
Luigi Tosti
Historiografia
Cristianisme
Monjo, historiador i polític italià.
Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians
Diputació General de Catalunya
Política
Organisme polític consultiu creat pel pretendent carlí Carles VII (26 de juliol de 1874).
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre i dissolta a l’agost del 1875 quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí La presidí Rafael Tristany 1874-75, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls Publicà un Boletín Oficial del Principado de Cataluña El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans
René Schickele
Literatura
Escriptor alsacià.
Poeta d’una gran riquesa verbal, palesa influències de Maeterlinck Fou també traductor de Flaubert Quant a la narrativa, la trilogia novellesca Das Erbe am Rhein ‘L’herència al Rin’, 1925-31 presenta la problemàtica dels homes alsacians i llur destí L’obra cabdal és, però, la novella Der Fremde ‘L’estranger’, 1909 Conreà també el teatre i l’assaig Intentà en algunes obres una entesa entre les cultures alemanya i francesa
James Denham Steuart
Economia
Economista escocès.
Membre d’una família de magistrats, tingué una formació jurídica Per la seva collaboració amb els Stuard, visqué a l’exili 1745-63, fet que condicionà la divulgació de la seva obra Intentà la sistematització de l’economia formulant el que ell anomenà una “ciència regular” Predecessor d’Adam Smith, el superà en originalitat en nombrosos plantejaments, encara que no ho féu en contingut Publicà An Inquiry Into the Principles of Political Economy 1767
Federació Obrera d’Unitat Sindical
Història
Central sindical creada pel maig del 1936, a Barcelona, pels sindicats influïts pel POUM.
Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana
El Obrero
Setmanari
Setmanari obrer publicat en castellà a Palma (Mallorca) del novembre del 1869 a l’octubre del 1870 per Francesc Tomàs i Oliver.
Molt relacionat amb La Federación de Barcelona, encapçalà el procés d’adhesió a l’AIT de les societats obreres mallorquines —de les quals fou òrgan a partir del gener del 1870— Hi escriviren el fuster Joan Sánchez, el sabater Guillem Arbós, el paleta Francesc Cañellas, etc Pel gener del 1871 hom intentà la seva reaparició sota la denominació de La Revolución Social , però els tres números que hom en feu foren segrestats
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina