Resultats de la cerca

És un dels millors representants de les lletres visigòtiques Escriví De viris illustribus sobre els homes illustres, tots, excepte Gregori el Gran, hispans, i entre els quals parla de Nonnit de Girona, De cognitione baptismi, De progressu spiritualis deserti i De virginitate S Mariae  La seva festa se celebra el 23 de gener

Lluità a favor de Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil catalana El 1478 bescanvià unes violentes lletres de batalla, des del castell de Rocabruna, amb Pere Galceran de Cruïlles, des del de Calonge Pel seu matrimoni amb Margarida d’Avellaneda esdevingué senyor d’Orriols i del Vilar de Terradelles

Juntament amb les beceroles, l’ Isopet i el  Romiatge del venturós pelegrí , fou un dels textos d’ensenyament de primeres lletres des del segle XVI fins ben entrat el XIX i formava part de la «biblioteca dels pobres», en mots de Joan Amades Conjuminava l’aprenentatge de la lectura i l’adoctrinament moral

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña

Llicenciada en filosofia i lletres La seva poesia reflecteix el compromís cívic de l’escriptor davant la injustícia, l’explotació i la marginació D’entre la seva obra es destaquen Vencida por un ángel 1950, Víspera de la vida 1951, Los días duros 1953, Belleza cruel 1958, Toco la tierra 1962 i Antología total 1973

Fill de Gabriel Llabrés i Quintana Advocat i llicenciat en lletres, publicà un bon nombre de treballs sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina La seva obra més important és Noticias y relaciones históricas de Mallorca , crònica del s XIX quatre volums publicats, 1958-66, que comprenen del 1800 al 1870

Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc

Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898

Clergue, és autor d’un tractat, dividit en set capítols, per a ensenyar els rudiments de les lletres i la doctrina cristiana als minyons de l’escola, Compendi breu del que ha d’ensenyar lo mestre que està en ciutat, vila o lloc a sos deixebles per a què alcancen la benaventurança Barcelona 1630