Resultats de la cerca

Fill d’un militar andalús i d’una irlandesa, s’educà a Barcelona Ingressà a l’escola militar de Guadalajara Tinent del cos d’enginyers, lluità contra l’alçament centralista de Figueres 1843-44 El 1847 anà a Cuba, on féu diverses obres públiques el 1851 ascendí a coronel Tornà a Catalunya, on intervingué en obres importants projectà i realitzà la Rambla de Tarragona 1856, collaborà 1858-59 en l’Eixample de Barcelona i projectà obres per als ports de Maó i Ceuta 1864 El 1862 es retirà de l’exèrcit Residí a Barcelona, on ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1878 en fou president 1880-84 i…

L’estornell rosat és una espècie pròpia de les zones obertes del SE d’Europa i de l’Àsia centroccidental que arriba excepcionalment a les nostres latituds Vayreda el cita a la província de Girona i, a més, existeixen 4 exemplars naturalitzats un jove capturat a Menorca i conservat a la collecció de l’Ateneu de Maó un mascle que es conserva a la collecció de la Universitat de Barcelona i un ocell jove que es troba al Museo de Ciencias de Madrid, tots dos capturats a Catalunya el segle passat o la primera meitat del present i finalment un ocell caçat a Mollerussa Segrià en data desconeguda A…

La Presa o Conquista de Menorca ha estat definida com un drama bèllic, però també com un misteri èpic, ja que conté aspectes que remeten al teatre medieval religiós consta de 485 versos, repartits en dues jornades, amb el rei Alfons II com a protagonista destacat, i té un doble caràcter lúdic i didàctic Com a font més probable s’ha esmentat la Crònica menorquina inserida a les Cròniques d’Espanya de PM Carbonell S’ha conservat dins d’un compendi històric manuscrit amb diverses còpies sobre Menorca, obra probable de Francesc Mercadal , del final del segle XVII Sembla un text dramàtic compost…

Situació Aspecte general d’aquest excepcional monument sobre l’Aglí ECSA - A Roura Arcades del pont central sobre el riu, obrades en època medieval segles XIII-XIV ECSA - A Roura Aquest aqüeducte sobre l’Aglí és un monument excepcional de la Fenolleda, sens dubte el més important del municipi d’Ancinhan Es troba a poca distància al N del poble Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 46′57″ N - Long 2° 30′57″ E Per a arribar-hi des d’Ancinhan, cal agafar la carretera D-619 que es dirigeix a Sant Pau de Fenolhet, i havent fet un recorregut de menys de 500 m, ja veurem l’aqüeducte a mà dreta de la…

El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…

Descoberta i excavada per Walter B Emery 1931-34, és integrada per més de vint-i-dues tombes que, juntament amb les de Ballana, a l’altra banda del Nil, pertanyen al grup X de Núbia Hom en desconeix la capital Construïdes amb maó i pedra amb sostre de volta, dins una fossa de 5 m de fondària, sovint amb un cert nombre de cambres, eren recobertes amb terra fins a formar enormes túmuls fins a 53 m de diàmetre i 10 d’altura, a Qustol, i 77 i 12 m, a Ballana L’aixovar hi era ric i variat armes, arnès treballat, encensers, taules, llums de bronze, etc, al costat d’un gran nombre d’esquelets d’…

És situada a 3 650 m d’altitud, a la vall del riu Kichu, afluent del Brahmaputra Centre religiós del lamaisme, hi residí el dalai-lama fins el 1959, que hagué de fugir de resultes de la pressió xinesa Domina la ciutat un turó on hi ha el gran palau Potala del dalai-lama s XVI El temple de Jo-khang veritable catedral de Lhasa és un dels més antics del Tibet s VII-VIII Als voltants de la ciutat hi ha diversos monestirs budistes Se'n destaca el de Sera i el de Desprung el monestir de Galdan, el més important de l’orde dels gelukha , fou destruït, juntament amb molts altres monuments, durant la…

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg…

A uns 6 km al nord de Maella, prop de la carretera que va a Mequinensa i Fraga, hi ha les ruïnes de l’antic monestir de Santa Susanna Sembla que en aquest lloc hi hagué vida monàstica des d’època molt remota, però la primera notícia documentada del monestir de Santa Susanna és del 1227, any en què Jaume I hi establí una comunitat filial del monestir també cistercenc de Santa Maria d’Escarp Segrià Després d’un llarg període de decadència i abandonament, entre el 1796 i el 1835 fou la seu d’una comunitat de trapencs, per això l’indret també és conegut com la Trapa Entre les ruïnes del cenobi…

La seva obra és nombrosa, i es divideix en grans cases unifamiliars per a la incipient burgesia, asils el de Romeus i el de Sant Joan Baptista i encàrrecs d’associacions i edificis oficials de València i rodalia Els seus edificis principals són la part primitiva de la benèfica Associació de Nostra Senyora dels Desemparats 1864 —on emprà el ferro colat per a certes parts de la construcció—, possiblement el claustre —dòric— de la Universitat Literària i, sobretot, la Plaça de Toros plans el 1850, d’un llenguatge neoclàssic impecable, tota de maó vist i amb capacitat per a uns 17 000 espectadors…