Resultats de la cerca
Es mostren 1585 resultats
paraordit
Indústria tèxtil
Mecanisme que atura el teler mecànic quan es trenca un fil d’ordit.
És format per tants cavallers metàllics com fils d’ordit hi ha Els cavallers són disposats en diverses rengleres mitjançant unes barretes que passen per una escletxa que hi ha a llur part superior cavaller Cada fil passa per l’ullet del cavaller si aquest és tancat, però si és obert, el cavaller cavalca sobre el fil Mentre el fil està sencer sosté el corresponent cavaller, però quan es trenca, el cavaller cau i provoca l’aturada del teler En els paraordits elèctrics , les barretes metàlliques tenen un elèctrode central aïllat que sobresurt de llur cantell superior quan el cavaller cau,…
servomecanisme
Tecnologia
Servosistema la sortida del qual és constituïda per un sistema mecànic o mecanisme.
Un servomecanisme actua sobre una màquina o un sistema regulat en què la variable controlada és una posició mecànica Sol haver-hi una amplificació del senyal de comandament per a l’accionament de la màquina Els servomecanismes poden ésser purament mecànics o bé electromecànics electromagnètics o electrònics
assimilació
Psicologia
Mecanisme d’adaptació que consisteix a acomodar una situació a un esquema psíquic.
enllaç
Electrònica i informàtica
Mecanisme que permet que el control passi d’un programa a l’altre.
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions tan corrents…
enllaç de retrodonació
Química
Model teòric per a la interpretació de l’enllaç entre àtoms metàl·lics pesants de transició i molècules neutres, com ara el monòxid de carboni o una olefina.
En el cas d’una unió de tipus sigma σ entre el metall i la molècula, els orbitals n-1 d del metall tenen energies similars a les dels orbitals ns i np de la capa de valència i, per tant, poden participar en la formació d’enllaços Així, l’enllaç resultant pot considerar-se com a suma d’un enllaç sigma σ, originat per donació d’un parell electrònic no compartit del lligand a un orbital d buit i de simetria adient del metall, i d’una cessió de càrrega d’un orbital d ocupat del metall a un orbital antienllaçant π* desocupat del lligand neutre En el cas d’una unió de tipus pi π, opera un …
remugament

Esquema de la digextió d’un bou: A, l’aliment entra per l’esòfag (1) al rumen (2) i, després de passar eventualment pel reticle (3), és retornat a la boca voluntàriament; B, després d’ésser novament mastegat a la boca, torna a entrar per l’esòfag (1) i comença la veritable digestió en passar, successivament al reticle (2), al llibret (3) i al quall (4), i després al duodè pel pílor (5)
© fototeca.cat
Zoologia
Procés típic de la ingestió i digestió d’aliments dels remugants.
L’aliment passa primerament al rumen, on és emmagatzemat, es barreja amb el mucus i es troba sotmès a l’acció d’una flora de bacteris que trenquen les molècules de cellulosa i les parets cellulars dels vegetals i constitueixen una massa blanquinosa que l’animal voluntàriament retorna a la boca A partir d’aquí s’inicia de nou el procés de la boca al reticle, que es tanca formant un canal que porta l’aliment directament al llibret, on és absorbida l’aigua, i la resta de la massa alimentària passa al quall, on és efectuada la veritable digestió, puix aquest és l’únic compartiment on…
Osamu Shimomura

Osamu Shimomura
© Marine Biological Lab./Jorn Kleindiust
Bioquímica
Bioquímic japonès.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Nagasaki 1951, on treballà fins el 1955, que passà al laboratori de Yoshimasa Hirata de la Universitat de Nagoya El 1960 es doctorà en química orgànica amb una tesi sobre la luciferina en les meduses del gènere Cypridina , i el 1961 descobrí l’aequorina i la proteïna de la fluorescència verda GFP Green Fluorescent Protein en la medusa Aequorea victoria Continuà les recerques sobre bioluminescència als EUA com a professor a la Universitat de Princeton 1965-82, i com a professor honorari, a la Universitat de Boston i al Laboratori Woods Hole de…
suspensió de Cardan
Tecnologia
Dispositiu mecànic inventat pels xinesos, però que fou descrit per primera vegada a Occident per Gerolamo Cardano
.
Consisteix en tres anells concèntrics, encabits l’un dins de l’altre, i articulats entre ells de tal manera que cadascun pot girar entorn d’un eix perpendicular als eixos de gir dels altres dos Aquest dispositiu, que permet de mantenir immobilitzat l’anell intern o extern mentre que l’extern o intern pot adoptar qualsevol posició en l’espai, fou aplicat antigament com a sistema de suspensió de les agulles nàutiques perquè romanguessin sempre horitzontals independentment de les oscillacions del vaixell més modernament s’ha aplicat també com a sistema de suspensió de les agulles giroscòpiques…
ballesta
ballesta (B.carolinensis)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels plectògnats, de la família dels balístids, que poden atènyer uns 40 cm, de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d’oliva, poc diferenciat del cap.
S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina