Resultats de la cerca
Es mostren 2232 resultats
fauna abissal

Diverses espècies de peixos abissals 1 Eustomias 2 Benthosaurus 3 Sternoptyx 4 Nemichtys 5 Eurypharynx 6 Malacosteus
© fototeca.cat
Zoologia
Fauna que habita les grans profunditats marines.
Els animals que hi pertanyen peixos, cefalòpodes, crustacis i equinoderms, sobretot presenten característiques ben especials Tots són carnívors, car no existeix vida vegetal en aquestes profunditats, i la quietud de les aigües els ha permès de desenvolupar apèndixs llargs i delicats Els peixos solen ésser negres o de tons foscs, i sovint presenten òrgans lluminosos Algunes espècies tenen els ulls hipertrofiats, com Alepocephalus , i d’altres, per contra, els tenen atrofiats per complet, com Bathypterois Himantolophus, Melanocetus, Lasiognathus i d’altres peixos pescadors tenen llargs apèndixs…
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que contrasta amb el…
giràfids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants.
De dimensions grosses o mitjanes 2-3 m de llargària, de coll llarg o molt llarg 1-2 m, amb una alçada a la creu 1,50-3,70 m superior a la del llom, amb dos dits a les potes i amb el cap proveït de banyes, petites i recobertes per la pell, en un nombre variable Inclou la girafa i l'ocapi La longitud del coll ha estat una resposta adaptativa a les condicions especials de la sabana africana per contra, la major part de les formes fòssils tenien una longitud de coll normal Durant el Miocè inferior i mitjà d’Àfrica, els giràfids experimentaren una forta diversificació, similar a la…
Turolià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior, que jeu damunt del Vallesià i sota el Ruscinià.
L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com…
El ratpenat de bigotis petit
Àrea de distribució del ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El ratpenat de bigotis petit Myotis alcathoe és una espècie que ha estat descrita recentment Abans no es diferenciava del ratpenat de bigotis M mystacinus És un ratpenat de mida petita, molt semblant al ratpenat de bigotis, però una mica més menut i de coloració més clara Té el pelatge dorsal bru amb tons grisencs o lleugerament vermellosos i el pelatge de la part inferior de color beix clar Les orelles són marrons i té el tragus més clar que no pas M mystacinus , com…
Els fonaments del sistema pelàgic: plàncton, nècton, plèuston
La vida a l’espai pelàgic Amb una superfície que és aproximadament el 70% de la total del planeta uns 362 milions de km 2 i una profunditat mitjana entorn dels 3 730 m, el volum de l’espai pelàgic és de prop de 1 350 milions de km 3 i constitueix l’ambient més gran de la Terra Del plàncton al nècton En un ecosistema terrestre, els productors primaris més importants tenen posició fixa i molts dels animals es mouen només en dues dimensions La mar, en canvi, és poblada en tot el gruix de la seva massa aquosa, des de la superfície fins al fons, i encara dins del sediment Una fracció dels…
Les liquinals
Caràcters microscòpics principals de les liquinals Els dibuixos han estat basats en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Asc d’ Anema nummularium noteu la capa externa gelificada B Fases de la maduració i la dispersió de les espores noteu la capa externa gelificada i esfilagarsada fimbriada Biopunt, a partir d’originals de B Büdel i P P Moreno Comprenen líquens de tallus crustaceo-esquamulós, en forma d’arbret dens o de làmina diminuta, sovint peltat discoïdal, lobulat o no, i fixat al substrat per un punt central o filamentós capillar, amb cianofícies com a fotobiont, sovint…
Els esqualiformes: esquals
Esqualiformes pertanyents a diverses famílies 1 porc marí Ocynotus centrina , 2 agullat ver Squalus acanthias , 3 agullat xato S blainvillei , 4 gutxo brut Centrophorus granulosus i 5 agullat negre Etmopterus spinax Aquest ordre comprèn els esquals típics, de dimensions moderades, mancats d’aleta anal i sovint amb una espina a les aletes dorsals Quan són joves són difícils de distingir D’adults, els tipus de dents, els denticles dèrmics que els recobreixen la pell molt característics, per exemple, en l’agullat negre, el nombre d’espines que duu cada aleta dorsal, i de vegades…
Santa Maria de Campanyà (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Situació Edifici romànic molt transformat Vista del sector sud-oest J M Masagué Situada al nord del terme de Sant Cugat, prop de la carretera de Rubí, l’església de Santa Maria de Campanyà s’eleva dalt d’un turonet, al costat de la masia de Can Castanyer Actualment, ha quedat immersa dins la xarxa urbana d’un polígon industrial Hom la coneix també per Sant Mamet Mapa 36-16420 Situació 31TDF221927 Per arribar-hi cal que ens situem al punt més alt del carrer anomenat camí de Can Castanyer, al qual podem entrar des de la carretera que uneix Sant Cugat amb Rubí carretera de Gràcia a Manresa, al…
Pardal d’ala blanca
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina