Resultats de la cerca
Es mostren 2785 resultats
Ella Fitzgerald
Música
Cantant de jazz nord-americana.
Descoberta per Chick Webb el 1934, féu tournées amb la seva orquestra, i la dirigí en morir aquest 1939-46 Assolí fama mundial amb les seves interpretacions i els seus enregistraments en discs, que palesen uns recursos vocals extraordinaris Collaborà amb Louis Armstrong amb el qual enregistrà, entre altres obres, Porgy and Bess , de Gershwin, Count Basie, Dizzy Gillespie, etc Obtingué 13 premis Grammy i, amb Billie Holliday i Sarah Vaughan, ha estat considerada la més gran cantant del jazz modern El 1955 intervingué en el film Peter Kelly's Blues
George Roseborough Collins
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Fou professor d’història de l’art a la Columbia University, EUA, on dirigí el Catalan Archive of Art and Architecture, actiu centre d’estudis sobre l’art català modern President d’Amics de Gaudí, als EUA S'especialitzà en arquitectura moderna i en art hispànic Publicà Antoni Gaudí 1960, en anglès, Arturo Soria y la Ciudad Lineal 1968, nombrosos estudis sobre Gaudí, entre els quals cal destacar The Designs and Drawings of AGaudí juntament amb JBassegoda, 1983, i sobre la volta catalana i la seva aplicació als EUA per Rafael Guastavino
Francesc Cerdà i de Villarestau
Francesc Cerdà i de Villarestau Rapte de Ganimedes
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a l’Accademia di San Luca, a Roma, ciutat on arribà el 1834 amb Pelegrí Clavé i Manuel Vilar, i on assolí reputació com a copista El 1841 estigué a Munic, on s’entusiasmà per l’art promogut per Lluís I de Baviera El 1843 s’establí a Madrid El Retrat de la nena Maria Miquela de Despujol i el Rapte de Ganimedes Museu d’Art Modern de Barcelona evidencien la seva qualitat de pintor romàntic Fou membre del grup dels natzarens catalans
John Atkinson Hobson
Economia
Economista britànic.
S'oposà a l’ortodòxia marshalliana de la seva època i elaborà la teoria del subconsum els consumidors es comporten irracionalment perquè hi ha factors institucionals que els condicionen Per contrastar els efectes de la injusta distribució de la renda proposà la implantació reformista de l' estat providència política de salaris mínims, gestió social dels negocis, etc Obres The Physiology of Industry 1889, The Evolution of Modern Capitalism 1894, The Industrial System 1909 i The Economics of Unemployment 1922 La seva aportació teòrica, poc reconeguda en principi, fou recollida en l…
Frederic Culí i Verdaguer
Història del dret
Advocat municipalista.
Es llicencià en dret el 1912 Milità en la Unió Catalanista i collaborà en periòdics nacionalistes “La Nació”, “La Tralla” 1922 S'especialitzà en dret municipal, fou professor a l’Escola de Funcionaris de la Mancomunitat i ponent del tema dedicat a les finances municipals, al primer congrés municipalista català 1933 Fou secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Acadèmia de Jurisprudència i de Legislació de Catalunya Publicà Las mancomunidades provinciales 1915, El municipi modern 1919 Fou un dels fundadors i collaboradors de la revista “Catalunya…
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
Josep Gifreu de la Palma
Literatura catalana
Escriptor religiós, erudit i hel·lenista.
Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres
Antoni Badrinas i Escudé
Pintura
Arts decoratives
Pintor, moblista i decorador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions
Luxor

Vista nocturna del temple de Luxor
© JoMV
Temple egipci d’època faraònica, construït durant la dinastia XVIII, situat al poble modern del mateix nom, a la vora oriental del Nil.
Obra cabdal de l’arquitectura del Regne Nou, la seva construcció és deguda a Amenofis III i a Ramsès II, que n’amplià la part davantera Originalment era unit a Karnak per una via d’esfinxs, alguna de les quals encara es conserva Hom hi celebrava la festa de l’Opet, en el decurs de la qual hi eren traslladades pel Nil, des de Karnak, les estàtues de la tríada tebana Amon, Mut i Khonsú La part del temple construïda per Ramsès II comprèn un obelisc de 25 m l’altre s’aixeca a la Place de la Concorde, a París, un gran piló o porta monumental 65 m de llarg decorat amb relleus que representen la…
violó

Violó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Nom amb què normalment es denomina la viola d’arc contrabaix, instrument de sis cordes amb trasts, un dels antecessors del contrabaix modern.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina