Resultats de la cerca

Conreà amb èxit la poesia, però es destacà amb la novella Zavist’ ‘L’enveja’, 1924, obra polèmica que l’autor posà en escena amb el títol de Zagovor custv ‘La conspiració dels sentiments’, 1929, on s’enfronten l’optimisme d’un comunista i l’abúlia d’un somniador Pertanyent al grup dels Companys de viatge , mantingué en literatura posicions socialitzants crítiques Després del 1934 escriví articles esporàdics en diaris literaris, guions de cinema i contes curts Altres obres Spisok blagodejenij ‘La llista de recompenses’, 1931, la popular novella infantil Tri tolstjaka ‘Els tres grassonets’,…

Caigué presoner a Cusima i participà en la revolució del 1905 És autor de novelles sobre el camp Lišnij , ‘El sobrer’, 1913, els mariners Ženščina v more , ‘La dona del mar’, 1918 i la guerra civil Zub za zub , ‘Dent per dent’, 1922 L’obra més important, la novella històrica Cusima , pinta l’heroisme del mariner rus i la inèpcia del comandament tsarista Fou premi Stalin el 1941

Autora de poemes, de contes i d’assaigs Fidel al realisme socialista, descriu la vida soviètica al camp Zatva , ‘La sega’, 1950 i als grans complexos industrials Bitva v puti , ‘Camí de lluita’, 1957 Premi Stalin del 1951

Provinent d’una família de camperols pobres, el 1919 s’uní al partit bolxevic La seva obra reflecteix temes socials en el marc de la revolució així, Marja-bolševištka ‘Maria, la bolxevic’, 1921 analitza la condició de la dona, i Taškent gorod-khlebnij ‘Taškent, la ciutat del pa’, 1923 descriu la fam dels anys vint Escriví també contes per a infants i algunes peces de teatre

Fill d’un petit propietari aficionat a la poesia i al teatre, inicià els seus assaigs literaris a l’escola mitjana, a Poltava A dinou anys es traslladà a Peterburg Fracassà com a actor, fou buròcrata i pintor i es feu amic de Puškin al qual degué la idea de L’Inspector i d’ Ànimes mortes Li conqueriren la fama els relats de Večera na khutore bliz Dikan’ki ‘Vetllades a la caseria de Dikanka’, 1831-32, Soročinskaja Jarmarka ‘La fira de Soročinsk’, Večer nakanune Ivana kupala ‘La nit de Sant Joan’ i sis més Volgué dedicar-se a la història, però el 1835 abandonà la universitat, on era professor…

Fou cap del departament de geografia i cartografia de l’institut del sòl Dokucajev 1936-56, director de l’Institut de Geografia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Prengué part en moltes expedicions i fou qui internacionalitzà la geografia soviètica Les seves obres fonamentals tracten sobre gènesi i geografia dels sòls, geografia física, paleogeografia i geomorfologia Amb KK Markov féu 1939 el primer informe sobre història del període glacial al territori de l’URSS Des del 1957 fou president del Comitè Nacional de geògrafs soviètics El 1963 rebé, a Bulgària, el premi Dimitrov per…

Escriví, a més, les novelles M'atež ‘La revolta’, 1923-25 i V semnadcatom godu ‘L’any disset’, 1925

Membre del comitè central del partit bolxevic, organitzà la cavalleria roja 1919 A la Segona Guerra Mundial sofrí la derrota d’Uman’, contra els alemanys El 1941 fou substituït pel mariscal Timošenko Publicà unes memòries 1958

Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov

Entre les seves interpretacions cal fer notar Molodaja Gvardija ‘La jove guàrdia’, 1948, Taras Ševčenko 1951, Otello 1956 i Era notte a Roma 1961 Com a realitzador començà amb el notable Sud’ba čeloveka ‘Destí d’un home’, 1959, i es consagrà amb la trilogia tolstoiana de Vojna i mir ‘Guerra i pau’ Austerlitz 1963, Nataixa 1964 i Borodino 1965 Es tracta d’una obra colossalista no mancada d’intimitat