Resultats de la cerca

Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de…

Graduat el 1957 per l’escola de cinematografia de Budapest, el seu art fou influït pel director hongarès István Szots Començà la carrera artística amb documentals d’inspiració sociològica Cigányok , ‘Gitanos’, 1962 Vízkereszt , ‘Dia de Reis’, 1967 El primer film de creació que dirigí Feldobott ko , ‘Pedra llançada cap amunt’, 1967 rememora les tragèdies socials de la postguerra Dirigí també Holnap lesz fácán ‘Demà tindrem faisà’, 1974 i 80 huszár ‘80 hússars’, 1977 Amb els seus documentals produïts els anys vuitanta esdevingué cronista del drama contemporani de la comunitat nacional…

Fill d’un tècnic alemany installat a València el 1865, es formà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i fou deixeble dels pintors Ignasi Pinazo i Camarlench, Vicent March i Marco i Josep Maria Fenollera, i continuà els seus estudis a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid 1883-92 Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra Temporalment visqué a París i a Londres 1897-99 Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge És autor, entre d’altres, del quadre paisatgista Els clavells 1901 Participà en les Exposicions Nacionals…

Té com a fins l’elevació del rendiment sostenible de les explotacions agrícoles, forestals i pesqueres, així com del nivell de vida, fonamentalment en relació amb l’alimentació dels estats membres Les seves activitats es poden classificar en dues categories el programa ordinari, que inclou les operacions internes, i el programa de camp, que executa les estratègies de desenvolupament de l’organització i facilita assistència als governs i a les comunitats rurals Més del 60% del finançament del programa de camp procedeix de fons nacionals, mentre que el programa de les Nacions…

Abandonà els estudis d’arquitectura pels de filosofia i lletres, i el 1954 obtingué el doctorat per la Universitat de l’Havana Dedicat al periodisme, collaborà en la revista Alba , per a la qual entrevistà l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway Professor a Yale 1957-58 i a la Universitat de l’Havana des del 1955 Actiu lluitador contra el règim de Fulgencio Batista, abraçà la Revolució Cubana, després de la qual ocupà càrrecs en el règim castrista editor de la revista Casa de las Américas , institució del mateix nom que dirigí des del 1986 cofundador, amb Nicolás Guillén i altres…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb…

El terme ducatus apareix en aquest sentit a començament del segle VII Al regne visigòtic, el ducat coincidia generalment amb l’antiga província romana del Baix Imperi, i havia estat sota la jurisdicció militar d’un dux Els ducats o províncies hispanovisigòtics foren sis Bètica, Cartaginense, Galècia, Gàllia gòtica o Septimània, Lusitània i Tarraconense Els ducats desaparegueren amb la fi del regne visigòtic Entre els longobards, el ducat designava simplement una circumscripció territorial Als regnes francs, a la Itàlia bizantina i a la Llombardia, els primitius ducats anaren augmentant a…

Deixeble de Joan Samsó i pensionat a Roma, presentà alguns quadres de costums a l’exposició de Madrid del 1890 i a la de Barcelona del 1907, però la seva activitat principal fou l’escultura En la seva obra de joventut s’orientà cap als temes bíblics i històrics El sacrifici d’Isaac , 1887 L’imperi romà , 1899, i més endavant recollí les orientacions del Modernisme n’és una mostra el grup de dansarines andaluses, sense seguir gaire els canvis estilístics de la seva època Guanyà premis d’escultura a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Madrid, de 1887, 1892, 1897, 1898 i…

A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la…