Resultats de la cerca
Es mostren 2055 resultats
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur divinitat principal…
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Enric Franco i Fontanilles
Literatura catalana
Escriptor.
El 1871 es matriculà al primer curs de medicina a la Universitat de Barcelona Collaborà en diverses revistes humorístiques La Llagosta , 1873 La Gresca , 1878 i a La Rondalla 1874 i La Bandera Catalana 1875, de les quals fou cofundador, Miscelánea Científica y Literaria i Lo Gai Saber , en què publicà diversos poemes, alguna ressenya crítica i traduccions de poemes d’Ossian, Gustavo Adolfo Bécquer, Campoamor i Zschokke, fragments de Xenofont Apologia de Sòcrates i obres de Sòfocles Èdip, rei , 1878, Eurípides Ifigènia a Tàurida , 1880 i Aristòfanes Els cavallers , 1882-83…
,
Jordi Sala i Lleal
Literatura catalana
Dramaturg.
Doctor de filologia catalana i professor de teoria de la literatura UdG en aquest àmbit ha publicat Anàlisi crítica d’ “ Ofrena “ de Josep Carner 1997, L’estètica de Josep Carner la poesia de tema amorós 2000 i Literatura, crítica, interpretació 2000 Com a autor dramàtic, ha publicat també Quan arriba el migdia premi Ignasi Iglésias 1994, Un somni d’abril 2001, Variacions sobre el sentit de la vida 1995, premi Nit Literària Andorrana 2001, La ciutat es desperta radiant 2006, premi Recull-Josep Ametller de teatre 2005 i Puzle 2008, premi Ciutat de Sagunt 2007 Ha rebut el premi…
Carme Forcadell surt de la presó d’Alcalá Meco
La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, surt en llibertat de la presó d’Alcalá Meco, on passa la nit anterior després de declarar al Tribunal Suprem davant del jutge Pablo Llarena Forcadell surt en règim de llibertat provisional gràcies al pagament de la fiança de 150000 euros que reclamava el jutge, quantitat recollida per la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Cultural El dia 14, aquestes mateixes entitats abonen els 25000 euros de fiança per als també membres de la mesa, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, els quals, després de…
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la…
Josep Maria Madern i Sostres
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i La vida dels somnis 2007 Publicà també…
,
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció,…
Santa Magdalena del castell de Corbera
Art romànic
Dins la parròquia de Santa Maria de Corbera, l’altar de Santa Maria Magdalena va ser fundat poc abans del 1245 per Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor del castell de Corbera, que aquest any feu una institució i una ordinació per tal que una llàntia cremés sempre, nit i dia, davant del dit altar, el qual tenia un beneficiat Al segle XVI la casa de Santa Magdalena edifici civil anomenat avui “el Castell”, l’hospital de pelegrins, depenia de la capella de Santa Magdalena, els obrers de la qual, després de la guerra de Successió permeteren que el senyor de Corbera hi…
Erika Köth
Música
Soprano alemanya.
El 1942 inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Blank, i els reprengué al cap de tres anys, després d’una breu interrupció causada per la Segona Guerra Mundial Debutà el 1948 amb Mignon i del 1950 al 1953 formà part de la companyia de l’Òpera de Karlsruhe Posteriorment estigué a Munic 1953-61 i a Berlín a partir del 1961 Entre el 1955 i el 1964 interpretà al Festival de Salzburg els personatges de Reina de la Nit La flauta màgica i Konstanze El rapte del serrall i en 1965-68 cantà la part de l’Ocell del Bosc Sigfrid Interpretà els grans papers de coloratura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina