Resultats de la cerca
Es mostren 4198 resultats
Chester William Nimitz
Història
Militar
Almirall nord-americà.
Cap suprem de la flota del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial, fou un dels artífexs de la victòria Fou cap de l’estat major general d’operacions navals del 1945 al 1947
Ernest Fox Nichols
Física
Físic nord-americà.
Inventor de l’aparell anomenat radiòmetre de Nichols , aconseguí, juntament amb JFHulls, d’evidenciar i, després, de mesurar 1903 la pressió de radiació , efecte d’especial utilitat en radioastronomia
Joseph L. Goldstein
Medicina
Metge nord-americà.
Es doctorà el 1966 a la Southwestern Medical School de la Universitat de Texas, a Dallas Associat a F M Michael Brown , ingressà al National Institute of Health de Bethseda i, després de treballar a la Universitat de Washington en aspectes genètics de la malaltia coronària, retornà 1972 a la Universitat de Texas on, amb M Brown, estudià els factors genètics que intervenen en el metabolisme del colesterol L’any 1985 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb el seu company
George Washington Goethals
Enginyer nord-americà.
Del 1904 al 1914 dirigí la construcció del canal de Panamà
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
Sheldon Lee Glashow
Física
Físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Cornell i Harvard Després d’una estada a Copenhaguen 1958-60, on feu recerques sobre física teòrica, tornà als EUA, on ha continuat treballant al California Institute of Technology i a les universitats de Stanford, Berkeley i Harvard sobre el model del camp electrofeble, que donà a conèixer el 1960 El 1979 compartí amb Steven Weinberg i Abdus Salam el premi Nobel de física
William James Glackens
Pintura
Pintor nord-americà.
El 1895 anà a París, el 1898 a Cuba, on fou corresponsal gràfic de la guerra contra Espanya, i el 1905 a la península Ibèrica, on conegué l’obra de Goya i de Velázquez, i novament a París Influït per EManet i ARenoir Chez Mouquin , 1905 Chicago Art Institute, fou un dels membres principals de l' Ash Can School
Archie Gittes
Pintura
Pintor nord-americà.
Començà a pintar a l’Institute of Fine Arts de Chicago, on conegué l’obra dels impressionistes i fou deixeble de ChHopkins Passà per França, Itàlia, Anglaterra i el nord d’Àfrica el 1932, casat amb la compositora CFoster, arribà a Mallorca Influït per la placidesa del paisatge de Merlose, el seu sentit clàssic, el lirisme i la lluminosistat el defineixen Estilísticament té contactes indubtables amb el fauvisme i el cubisme
Allen Ginsberg

Allen Ginsberg
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta nord-americà.
Un dels representants més importants del moviment beat , el 1949 fou internat en un institut psiquiàtric, on conegué el poeta foll Carl Salomon, al qual dedicà la poesia Howl 1956, violenta protesta contra la civilització nord-americana, que el féu famós D’entre els seus reculls cal esmentar Empty Mirror 1961, Kaddish and Other Poems 1961, Indian Journals 1970, The Fall of America 1973, Mind Breaths Poems 1972-77 1978, Poems All Over the Place 1978, Straight Hearts Delight 1980, White Shroud Poems 1980-85 1986 i Cosmopolitan Greetings Poems 1986-1992 1995 Temes recurrents de la…
Franklin Henry Giddings
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Professor a Colúmbia, s’inclinà de primer cap a l’evolucionisme psicològic Fruit d’aquesta època és la seva obra fonamental, Principles of Sociology 1896, abreujada i modificada en Elements of Sociology 1898 Posteriorment, afegí a l’evolucionisme elements quantitativistes i conductistes, que el convertiren en un dels fundadors del neopositivisme sociològic The Scientific Study of Human Society, 1924
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina