Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
Ceferí Tresserra i Ventosa
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…
Instituto de Reformas Sociales
Sociologia
Organisme encarregat de l’estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparació de projectes legislatius per a regular el món del treball.
Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions generals…
El món industrial: obrers i patrons
La dissimilitud de la distribució de la industria dins els Països Catalans fa evident la concentració i la importància de la que radicava al Principat Durant la dècada del 1860 el procés industrialitzador continuava centrat prioritàriament en el tèxtil L’inicial desplaçament de la força motriu basada en les màquines de vapor i la implantació decidida dels recursos hidràulics va determinar la localització parcial de la indústria catalana a l’entorn dels salts d’aigua Ara bé, el vapor continuà sent una força de primer ordre particularment en els llocs on es podia transportar el carbó anglès…
Josif Stalin
Història
Nom amb què és conegut Josif Visarionovič Džugašvili, revolucionari i estadista soviètic.
Fill d’una família humil georgiana, ingressà al seminari de Tbilisi 1894, però en fou expulsat el 1899 per la seva militància socialista esdevingut un fervent marxista, s'adherí al partit obrer socialdemòcrata rus, i emprant el pseudònim de Koba , es dedicà totalment a l’activitat revolucionària clandestina entre la incipient classe obrera del Caucas Detingut i deportat diverses vegades, el 1904 es decantà pel bolxevisme, i participà en els moviments revolucionaris del 1905 assistí als congressos del partit a Estocolm i a Londres 1906-07 i fou nomenat per Lenin membre del comitè…
Orfeó Atlàntida
Música
Entitat coral catalana.
Fundat al barri d’Hostafrancs el 1926, arribà a constar de més de 200 persones Realitzà les seves primeres actuacions al Teatre Coliseum de Barcelona, en el context dels concerts organitzats per l’Associació Obrera de Concerts Ha ofert concerts a França, Andorra, Alemanya, Hongria i Itàlia, país on obtingué el primer lloc en la fase classificatòria del Concurs Polifònic Internacional d’Arezzo Ha actuat diverses vegades al Palau de la Música Catalana, i també al Gran Teatre del Liceu com a cor principal o reforçant el cor titular en òperes com Aïda , Lohengrin , Mefistofele o…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de…
Louis-Auguste Blanqui
Història
Revolucionari i teòric socialista francès.
Estudià dret i medicina a París Participà en el corrent republicà contra Lluís Felip formant part de la Société des Amis du Peuple Prengué part en la insurrecció de 1830 El 1839 dirigí una insurrecció, però, mancat de suport popular, fracassà i fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per cadena perpètua Fou alliberat el 1848, poc temps abans de la revolució, en la qual participà com a dirigent de la Société Républicaine Centrale Empresonat novament aquell mateix any, romangué reclòs fins el 1859 Després s’exilià a Bèlgica 1864 Tornà a París durant la guerra Francoprussiana 1870 i…
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…
Confédération Générale du Travail
Organisme sindical francès fundat el 1895 a Llemotges.
La seva finalitat era la defensa dels interessos dels assalariats, independentment de llur ideologia, enfront dels patrons, i tenia representacions professionals i geogràfiques Des del 1906 hi predominaren les tesis revolucionàries i anarcosindicalistes de lluita contra l’estat burgès, particularment a través de la vaga Però a partir del 1914, a causa de la guerra, la confederació acceptà de cooperar amb l’administració i cercà la participació obrera en les decisions empresarials, sense renunciar a la lluita El 1921 els anarcosindicalistes i els comunistes abandonaren la CGT i…
Isabel Vilà i Pujol
Història
Sindicalista i mestra
A mitjan anys cinquanta es traslladà a Llagostera amb la seva família, on treballà tenint cura dels malalts i es relacionà amb els cercles republicans Donà suport a la Revolució del 1868 com a infermera dels revoltats a la Bisbal Destacà també com a activista obrera, especialment com a impulsora de la campanya per reduir a cinc hores la jornada laboral als menors de 13 anys, motiu pel qual fou anomenada “Isabel cinc hores” Prengué també part activa en la campanya contra les quintes i en la reivindicació d'una biblioteca per als obrers a Llagostera Participà en la implantació de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina