Resultats de la cerca

Nasqué en una família amb tradició musical i de seguida es destacà pel seu domini del clarinet i el violí Molt aviat compongué petites marxes militars per a banda El 1903 es llicencià en matemàtiques i física a la Universitat de Lausana i es decidí a ampliar els estudis científics a la Sorbona de París En aquesta ciutat es matriculà al conservatori, on amplià el seu bagatge musical Conegué I Stravinsky, i posteriorment tingué un encontre decisiu amb Diaghilev a Ginebra, que li permeté dirigir l’Orquestra dels Ballets Russos, amb la qual viatjà als EUA A partir del 1915 compaginà…

De jove tocà la viola en diverses orquestres simfòniques de Denver i San Francisco Durant la Primera Guerra Mundial dirigí una orquestra militar de quaranta instrumentistes que, a més de marxes, tocava música de ball Lque formà el 1918 tingué un gran èxit discogràfic, sobretot amb Whispering 1920, i el seu estil orquestral passà a ser imitat tant als Estats Units com en altres països L’any 1924 l’orquestra estrenà Rhapsody in Blue , que G Gershwin havia escrit per encàrrec del mateix Whiteman Del 1928 al 1952 la banda prengué part en espectacles radiofònics i pellícules, com King…

Aprengué els rudiments del violí amb el seu pare, membre integrant de l’Orquestra Simfònica de Boston Més tard es traslladà a Berlín, on estudià amb Willy Hess El 1915 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Boston, primer com a violinista i després com a viola, abans de fundar la Boston Sinfonietta 1924, amb la qual se centrà en un repertori lleuger i de caràcter popular La faceta popular de Fiedler es desenvolupà amb molta més profusió a partir del 1929, any en què assumí la titularitat dels Boston Pops, formació al capdavant de la qual oferí diversos concerts a l’aire…

Fou titular de l’orquestra de l’òpera d’Hamburg 1934-49 i de Munic des del 1949 i, juntament amb BHaitink, de la del Concertgebouw d’Amsterdam Assolí grans èxits a Bayreuth i enregistrà molts discs

Format musicalment a Viena, el 1923 entrà com a repetidor a l’Òpera de Dusseldorf, on debutà l’any següent com a director d’orquestra Entre el 1927 i el 1933 treballà a Karlsruhe com a assistent de Josef Krips El 1936, tot i les dificultats creades per l’arribada dels nazis al poder, assumí la direcció musical de l’Organització Cultural Jueva de Berlín, motiu pel qual fou internat al camp de concentració de Belsen 1943-45 Acabada la guerra marxà a Suècia, i posteriorment s’establí a Anglaterra arran del seu nomenament com a director musical de la Bournemouth Corporation 1947,…

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment…

Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963

Format a Londres, hi debutà el 1921 Director habitual dels Promenade Concerts, es destacà per la seva personalitat i el seu repertori Promotor d’òpera, fou director estable de l’orquestra de la BBC 1950-57 i enregistrà diversos discs Deixà unes memòries

Estudià al Conservatori Imperial de Tòquio 1904-08 amb T Shibata direcció coral i H Wekmeister violoncel Posteriorment es traslladà a Berlín 1908, on fou deixeble de M Bruch i KL Wolf a la Hochschule für Müsik Durant aquesta estada a Alemanya ja es distingí com a compositor de música simfònica i de cambra El 1914 tornà al Japó i fundà l’Orquestra Filharmònica de Tòquio, considerada la primera orquestra japonesa de tradició occidental del país, que oferí el seu primer concert el 1915 El 1917 viatjà per primera vegada als Estats Units i al principi de l’any següent…

Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Reial de Brusselles, i el 1968 guanyà el Concurs Internacional de direcció d’orquestra Nicolai Malko de Copenhaguen Aquell mateix any s’incorporà com a segon director de l’Orquestra de la Radiotelevisió de Luxemburg, càrrec que durant deu anys alternà amb la direcció d’orquestres arreu d’Europa La seva passió per la veu feu que, parallelament a la direcció orquestral, es dediqués a la direcció de cors Pedagog reconegut internacionalment, ha estat professor al Conservatori de Luxemburg i ha impartit classes…