Resultats de la cerca

Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta,…

Estudià al Conservatori de París 1918-23 i a partir del 1926 amplià la seva formació amb Maurice Ravel Després d’haver exercit com a violinista en diverses agrupacions, el 1928 debutà com a director d’orquestra als Concerts Pasdeloup, i inicià una brillant carrera El 1934 fou nomenat director adjunt de l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió francesa Dirigí com a titular les orquestres Nacional de França 1944-47, Simfònica de Seattle 1948-51 i Simfònica de Lieja 1964-67 El 1962 ingressà com a professor de direcció orquestral al Conservatori de París 1962-74, i més tard ensenyà al…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…

És una de les grans figures de la direcció orquestral actual i destaca com a intèrpret del gran repertori germànic romàntic i postromàntic, i està excellentment considerat com a director operístic És director convidat habitual d’orquestres d’arreu del món, com les filharmòniques de Viena i Berlín, la Staatskapelle Dresden, el Concertgebouw d’Amsterdam, la Philharmonica Orchestra de Londres, i les filharmòniques de Filadèlfia, Chicago i Nova York Des de la temporada 1997-98 és director musical de l’Òpera Alemanya de Berlín El 2000 debutà al Festival de Bayreuth amb la direcció de…

Estudià al Conservatori de Sydney i quan només tenia quinze anys inicià la carrera de músic professional amb l’Orquestra Simfònica de Melbourne Després d’haver tocat en diverses orquestres britàniques, durant tretze anys fou trompista principal de l’Orquestra Simfònica de Londres El 1968 fundà el Tuckwell Wind Quintet Professor de la Royal Academy of Music de Londres del 1963 al 1974, també impartí classes al Dartmouth College i al Pomona College als Estats Units La seva carrera de concertista internacional el dugué arreu del món, convidat per les principals formacions Enregistrà…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Henneberger piano, A Kranhals direcció i G Güldenstein teoria Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabats els estudis en aquest centre 1952, inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G Bialas i W Fortner El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça…

A catorze anys començà a tocar el saxo soprano, i més tard s’especialitzà en el contralt Arribà a Nova York el 1924 i tocà en les orquestres de Willie The Lion  Smith, Sidney Bechet, Chick Webb i Walter Johnson L’any 1928 entrà a l’orquestra de Duke Ellington, que ja no deixà fins a la seva mort, tret del període 1951-55 en què dirigí un conjunt propi Fou una de les peces primordials de la música d’Ellington, i enregistrà centenars de temes, entre els quals destaquen Things Ain’t What They Used to Be i Passion Flower , ambdós del 1941 És considerat, juntament amb Benny Carter, el…

Fill del compositor Helmut Schiff Bratislava, 30 de gener de 1918 - Linz, 20 de desembre de 1983, estudià a la Hochschule de Viena i es perfeccionà amb Tobias Kühne en aquesta ciutat i amb André Navarra a París Al principi de la dècada dels setanta inicià la seva carrera de solista internacional, convidat per les principals orquestres i festivals europeus i americans Tocava amb un Stradivari del 1711 Destacat intèrpret de música contemporània, estrenà obres de L Berio, F Cerha, HW Henze, E Krenek i W Lutoslawski, però enregistrà també obres d’A Vivaldi i d’A Dvorák i les suites…

Estudià al Conservatori de Madrid, i amplià estudis a Múnic amb Lessing i Eichhorn, i a Siena amb Celibidache Guanyà el primer premi del Concurs Internacional organitzat per la RAI de Milà 1962, un any després, el de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i altres concursos internacionals Entre el 1962 i el 1964 fou director de la Societat Filharmònica i del Conservatori de Las Palmas, i aquest darrer any assumí la titularitat de l’Orquestra Municipal de València Ha estat director titular de l’orquestra de RTVE 1966-84, i el 1969, director adjunt de l’Orquestra Simfònica Nacional de Washington…

Estudià violí al conservatori de la seva ciutat natal i entre el 1961 i el 1962 fou deixeble de direcció de Sergiu Celibidache i Franco Ferrara, a Siena Aquests estudis els compaginà amb una estada a París amb Louis Forestier 1960-63 per ampliar la seva formació L’any 1962 guanyà el concurs Guido Cantelli de direcció, fet que li possibilità dirigir al Teatro alla Scala de Milà 1965 A partir d’aquest mateix any fou sollicitat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Liverpool i altres orquestres britàniques, especialitzant-se en el repertori romàntic alemany El 1969 actuà als…