Resultats de la cerca

El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del…

La profunditat ha d’ésser superior a 1,80 m Cada equip és format per set jugadors un porter, dos defenses, un mig i tres davanters i quatre suplents, que poden ingressar a l’equip en substitució d’algun company, amb l’autorització de l’àrbitre Els partits es disputen en quatre períodes de set minuts de joc real, amb dos minuts de descans entre cada període Guanya l’equip que fa més gols Les porteries fan 3 m de llargària i una alçària de 90 cm per damunt de l’aigua La pilota, de 68 a 71 cm de diàmetre, ha de pesar més de 400 g i menys de 450 És considerat com a falta llançar…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, Leo Films ARGUMENT I GUIÓ Miquel Sanz, ARibas FOTOGRAFIA Teo Escamilla Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué, Jordi Berenguer MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Xabier Elgorriaga Josep, Francesc Casares Frederic, Pau Garsaball Sr Palau, Montserrat Salvador Sra Palau, Jeannine Mestre Remei Palau, Ángela Molina Roser Palau, José Luis López Vázquez Enric Prat de la Riba, Adolfo Marsillach Francesc Cambó, Ovidi Montllor Emiliano Iglesias, Marta May Eulàlia, FRepiso Jaume Carner…

Jugà al Català FC i al Futbol Club Espanya, del qual passà al Futbol Club Barcelona la primavera del 1911 Creà escola en el rebuig de la pilota amb el puny Disputà 72 partits amb el FC Barcelona i guanyà dues Copes 1912, 1913, un Campionat de Catalunya 1913 i tres Copes dels Pirineus Orientals 1911, 1912, 1913 A més de futbolista, destacà en atletisme, esport en què fou campió de Catalunya en llançament de disc 1912 Fou vocal de la junta del FC Barcelona 1920-21 presidida per Gaspar Rosés Es formà com a dibuixant a Llotja Es dedicà preferentment a les vistes urbanes de la Barcelona vella…

Jugà al Centre d’Esports Sabadell 1986-88, amb el qual disputà 61 partits de Lliga a primera divisió Fou una vegada internacional

Format al Club Egara, amb el primer equip aconseguí tres Campionats de Catalunya 2001, 2002, 2009, dues Copes del Rei 2007, 2009 i tres Lligues 2001, 2016, 2019 Amb la selecció espanyola fou campió 2005 i subcampió 2007, 2019 d’Europa, medalla de bronze en un Campionat del Món 2006 i subcampió olímpic a Pequín 2008 També disputà el Campionat d’Europa del 2011 i aconseguí el diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016

Jugà al CD Castelló 1985-91, l’Sporting de Gijón 1991-94, que el cedí una temporada al RCD Espanyol 1992-93, i la UE Lleida 1994-98 Té el rècord d’imbatibilitat a primera divisió 704 minuts de l’equip asturià Finalitzà la seva carrera al Castelló 1998-2000, on continuà lligat al futbol exercint com a tècnic Jugà una vegada amb la selecció catalana 1993

Es formà al planter de la Real Sociedad i fou suplent d’Arconada durant la seva etapa en el primer equip donostiarra 1982-84 Posteriorment, fitxà per l’Osasuna 1984-86, l’Athletic de Bilbao 1986-90 i el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1990-93, equip amb el qual disputà 81 partits Finalitzà la seva carrera novament a la Real 1993-95 Jugà un total de 296 partits a primera divisió Fou internacional en cinc ocasions

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, actuà amb el Barcelona Atlètic, el Logronyès i el Sabadell abans de jugar a primera divisió amb el Castelló 1981-82 Després passà al Recreativo de Huelva i el Mollerussa, a segona divisió Una cop retirat, fou entrenador de porters del primer equip del Barça 1996-97

Jugà amb el Maricel Sporting Club i la Unió Universitària, equip amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1933 Al principi dels anys quaranta esdevingué àrbitre internacional i presidí el collegi d’àrbitres de la federació catalana També exercí tasques directives en aquesta federació, que presidí interinament durant uns quants mesos el 1944 Parallelament feu d’entrenador, posà en marxa l’Escola Nacional de Preparadors i, el 1947, es convertí en el preparador de la selecció espanyola dirigida per Joan Antoni Samaranch, que aconseguí el primer títol mundial de la seva història el 1951 a…