Resultats de la cerca

Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids  i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar una malaltia…

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…

Feu estudis de medicina a Barcelona i es llicencià el 1965 Amplià estudis a Kansas City 1969-71 amb Santiago Grisolia i al Saint Mary's Medical Hospital de Londres 1974 Centrà la seva tasca científica en el camp de l’enzimologia i el metabolisme dels fosfoglicerats i la glucosa 1-6 difosfat la carbamilació de les proteïnes, i els efectes del cianat i el mercuri Fou catedràtic de bioquímica de la facultat de medicina de Barcelona des del 1976 fins a la jubilació, el 2013, de la qual fou també degà 1982-85, i president de la Divisió de Ciències de la Salut 1986-88 Fou president de…

És essencial disposar d’una quantitat suficient d’aquesta vitamina per a una correcta coagulació sanguínia La forma K 1 de la vitamina es troba en aliments com els vegetals de fulla verda, el fetge, el formatge o el rovell de l’ou, i el tipus K 2 és produït de forma natural pels microorganismes de l’intestí flora intestinal en quantitat suficient per a cobrir els requeriments diaris d’aquesta vitamina excepte en casos de patologia greu que afecti l’intestí i la flora intestinal

Els introns poden constituir segments llargs entre 500 i 1 500 nucleòtids cadascun La seva funció, encara en discussió, podria ésser la separació dels exons exó La presència d’introns en els gens minva en descendir en l’escala filogenètica és freqüent en els animals superiors, rara en la mosca i el llevat, i nulla en els bacteris

És emprada per a alimentar la reina i les larves destinades a ésser reines En terapèutica, hom la utilitza sobretot en els tractaments gerontològics

Fundada l’any 1980 i amb seu central a Thousand Oaks Califòrnia, EUA, actualment té més de 4 000 empleats i oficines en quatre continents El capital de l’empresa és de 1 672 milions de dòlars, i l’any 1995 les despeses d’investigació i desenvolupament superaven els 450 milions de dòlars Amgen és capdavantera en el camp dels factors de creixement hematopoètic, amb cinc productes l’eritropoetina, el factor estimulador de colònies de granulòcits filgrastim, el factor de proliferació i maduració de les plaquetes MGDG, el factor de les cèllules mare hematopoètiques Stem Cell Factor i el nou factor…

El seu ús produeix un augment de la gana, del pes i una millora de l’estat general, disminueix l’eliminació de nitrogen i afavoreix també el dipòsit del calci en els ossos La majoria dels anabolitzants són d’estructura química semblant als andrògens, cosa que els confereix, a vegades, una certa acció virilitzant Hom ha reeixit a obtenir anabolitzants de síntesi , els quals són generalment derivats sintèctics de la testosterona o d’altres hormones sexuals masculines Els anabolitzants s’utilitzen a voltes per a tractar estats de convalescència i estrès o bé en algunes malalties cròniques,…

L'origen de les espècies Els gens Nup160 i Nup 96 de les mosques, identificats darrerament, estan implicats en el transport de proteïnes entre el citoplasma i el nucli © Fototecacat El 2009 es va commemorar el bicentenari del natalici de Charles Darwin i el 150è aniversari de la publicació de L'origen de les espècies Per això van ser especialment significatius alguns treballs que indiquen la relativa facilitat amb què, en determinades ocasions, i amb canvis puntuals en un sol gen, dues poblacions d'una mateixa espècie es poden aïllar genèticament, un pas necessari perquè esdevinguin espècies…