Resultats de la cerca
Es mostren 4467 resultats
Georges de La Tour
La Magdalena del gresol , pintura realitzada per Georges de La Tour
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Molt famós en el seu temps, la seva obra fou oblidada i atribuïda a FZurbarán, DVelázquez, FHerrera el Viejo i Le Nain, entre altres La seva producció, que hom creu nombrosa, és avui reduïda a uns quinze quadres segurs El seu estil ha estat estudiat des de dos punts de vista influència nòrdica i influència italiana Hom dubta que els punts de contacte fossin directes, i s’inclina a creure en una presa de posició de La Tour dins el corrent internacionalista caravaggesc Malgrat tot, el seu estil és d’una forta personalitat El seu art potencia el valor dels volums a…
punt
Música
Signe de notació musical amb significats diversos.
Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior…
ari
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada pel poble ari
.
Hom pot reconstruir un sistema esquemàtic de la llengua a partir de l’indi i de l’irànic, que tenen molts punts de semblança exclusiva respecte a les altres llengües indoeuropees, especialment en la morfologia i en el lèxic
representació gràfica
Matemàtiques
Mètode gràfic mitjançant el qual és possible de dibuixar una figura (punt, corba, superfície, etc) en un espai donat.
Així, una representació esfèrica utilitza la superfície d’una esfera com a espai bàsic La representació gràfica d’una funció en el pla comporta l’estudi dels paràmetres característics de la funció donada derivades, asímptotes, discontinuïtats, punts de tall, etc
antena
Construcció i obres públiques
Pal gruixut i llarg format habitualment per un tronc dret, escorçat, plantat a terra verticalment i a l’extrem superior del qual hom fixa una corriola o un ternal.
Serveix per a aixecar alguns elements constructius com és ara jàsseres i encavallades Per a evitar-ne el desplom, hom l’assegura amb vents o tirants lligats a punts fixos de la construcció o bé a estaques clavades a terra
autotransfusió
Medicina
Mètode d’urgència que consisteix a aconseguir un volum de sang adequat en els sectors més vitals del sistema circulatori.
Això s’aconsegueix comprimint amb un embenatge els punts més distals del sistema braços i cames reduint així el continent Pot ésser emprat en casos de pèrdua molt important de sang accidents, hemorràgies internes, etc en espera d’atenció mèdica
gravimetria
Geologia
Part de la geofísica que s’ocupa de la mesura de l’acceleració de la gravetat g (mitjançant, fonamentalment, l’estudi del pèndol i de la caiguda lliure) i de la mesura de les anomalies que aquesta acceleració presenta (mitjançant el gravímetre).
Si la Terra fos homogènia, la gravetat seria igual en tots els punts en no ésser-ho, hom mesura aquestes anomalies, que poden ésser positives o negatives, segons que estiguin per sobre o per sota del valor que teòricament li correspondria
moixonet
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina mochon, de cos molt prim i ulls grossos.
Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament
écarté
Jocs
Joc de cartes entre dos jugadors.
Cadascun agafa cinc cartes que, de comú acord, pot substituir per unes altres El qui fa més bases en cada mà s’anota un punt, i també el qui treu un rei de mostra Guanya qui aconsegueix primer cinc punts
Archigram
Arquitectura
Grup d’arquitectes anglesos fundat el 1961 que preconitzava els sistemes tecnològics com a definidors de l’arquitectura i com a organitzadors de l’hàbitat humà.
Format per W Chalk, P Cook, D Crompton, D Greeve, R Herron i M Webb, exposaren els seus punts de vista a la revista Archigram Magazine llurs idees es palesen en estudis utòpics com el de la Walking city del 1964
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina