Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
Quartet Arditti
Música
Quartet de corda britànic.
Fundat el 1974, ha esdevingut mundialment cèlebre per les seves interpretacions de música contemporània És format per Irvine Arditti, primer violí Graeme Jennings des del 1994, segon violí, successor de Lennox Mackenzie 1974-83, Alexander Balenescu 1983-86 i David Alberman 1986-94 Dov Scheindlin, viola, el qual ocupa el lloc de Levine Andrade 1974-91 i Garth Knox 1991-, i Rohan de Saram, violoncel Cada any estrena obres d’autors contemporanis, com del mateix Irvine Arditti, E Carter, L de Pablo, J Cage, M Kagel i I Xenakis Les obres són treballades conjuntament amb els seus compositors,…
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…
Trobada Ecumènica d’Assís
Nom amb el qual es coneix la Jornada Mundial de Pregària per la Pau que se celebrà el 27 d’octubre de 1986 a Assís.
Aplegà, per invitació del papa Joan Pau II, els líders de totes les principals religions del món per pregar per la pau mundial La iniciativa sorgí arran d’una carta que Joan Pau II l’any anterior havia rebut del físic Carl Friedrich von Weizsäcker, bon coneixedor del perill nuclear, en la qual li demanava que fes alguna cosa per la pau Vint-i-cinc anys més tard, a l’àngelus de l’1 de gener de 2011, Jornada Mundial per la Pau, Benet XVI anuncià que volia celebrar el 25è aniversari d’aquella primera Jornada d’Assís a la mateixa ciutat El papa alemany hi introduí alguns canvis…
Beniarbeig
Beniarbeig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la vall baixa del Girona, en un terreny pla, accidentat al sector nord pels contraforts de la serra de Segàrria (508 m alt.).
L’economia es basa en l’agricultura Hom conrea el 68% de la superfície total 522 ha El secà 300 ha, que forma feixes als vessants, alterna amb el regadiu 200 ha, que aprofita aigües elevades Els conreus més estesos són els d’hortalisses, d’ametllers, d’expansió recent, i la vinya regada, destinada a la producció de raïm de taula, garrofers i oliveres Amb l’expansió del regadiu s’incrementen els cítrics La propietat de la terra és repartida i domina el règim d’explotació directa La població minvà fins el 1940, a causa de l’emigració vers França i Algèria, però a partir del 1950 ha…
Eugenio Coronado i Miralles
Química
Químic.
Catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València des del 1993 i promotor i director de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València des de la seva fundació l’any 2000 Els seus treballs de recerca se centren en la nanociència molecular i, més concretament, en el magnetisme molecular i els materials moleculars funcionals Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Investigación Cientificotécnica Rey Juan Carlos I 1997, el premi Rei Jaume I d’investigació en noves tecnologies 2003 i la Medalla d’Or de la Real Sociedad Española de Química…
Jon Berrondo Rekalde
Teatre
Escenògraf.
Llicenciat en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on exerceix de professor Ha realitzat nombroses escenografies, com ara les de A little night music , de SSondheim 2000, i Lulú , de FWedekind 2001, ambdues dirigides per MGas La cantant calva , de Ionesco, La cantant calva al McDonalds , de LlCunillé 2007, i Coral romput 2008, dirigides per JOllé Ay, Carmela , de JSanchis i Sinisterra, sota la direcció d’ASimón, o Mathilde , de VOlmi 2004, dirigida per JMesalles El disseny de totes les seves escenografies es caracteritza per aprofitar al màxim els recursos i les possibilitats…
Martin Cooper
Electrònica i informàtica
Enginyer nord-americà.
Després de prendre part en la guerra de Corea es graduà el 1950 a l’Illinois Institute of Technology, on també obtingué el màster 1957 Incorporat a l’empresa Motorola, el 1960 participà en el desenvolupament dels rellotges de quars, i el 1973, a partir dels radiotransmissors cellulars en vehicles, construí el primer telèfon mòbil DynaTAC, que posteriorment anà perfeccionant i reduint-ne les dimensions fins a crear-ne la primera versió comercial el 1983 Aquest mateix any fundà una empresa pròpia, Cellular Business Systems, que el 1986 vengué El 1992 creà una nova empresa, ArrayComm, dedicada a…
Frank Schirrmacher
Periodisme
Periodista, assagista i editor alemany.
Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…
Declan Donnellan
Teatre
Director teatral anglès.
Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó o…
Santa Maria de Pradell (Preixens)
Art romànic
Aquesta església parroquial, dita també de la Mare de Déu de l’Assumpció, apareix documentada l’any 1172, en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens, jurat sobre l’altar de sant Pere de la parròquia de Preixens, en presència, entre altres personatges, de Bernat, rector de l’ ecclesie de Pradel Santa Maria de Pradell depengué de la canònica d’Àger en aquest sentit, l’any 1373, en una àpoca lliurada pel subcollector apostòlic a Sant Pere d’Àger, en la qual afirmava haver rebut una quantitat determinada de diners de les parròquies que se citen en la relació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina