Resultats de la cerca

Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova

La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racional Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I i Maria I Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina El net d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles marquesos de Francofonte, foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709

La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures

El 1970 presentà 1789 , una revisió de la Revolució Francesa des de l’òptica popular, continuada per 1793 1972 i L’âge d’or 1975 El 1976 la companyia es dissolgué i el 1979 alguns membres es reagruparen per escenificar una adaptació de Mephisto , de Klaus Mann, seguida els anys vuitanta per un cicle d’obres de Shakespeare adaptades a l’estil teatral oriental Ricard II, Enric IV i Nit de Reis que afavoriren el muntatge d’una obra sobre el sud-est asiàtic Norodom Sihanouk 1985

Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

En temps d’Acab es destacà per la lluita a favor del culte de Jahvè contra el de Baal El llibre dels Reis el presenta integrat en la política del seu temps i el fa autor de fets meravellosos entre els quals la seva desaparició damunt d’un carro de foc, la qual cosa ha fomentat la creença popular recollida en el mateix evangeli que Elies no ha mort i que ha de tornar a la terra Malaquies el lligà també amb el precursor del Messies

Amb aquest nom l’illa fou reconeguda vitalíciament al rei Frederic II, mentre que els Anjou de Nàpols mantenien la denominació de reis de Sicília La denominació durà molt poc tot i així fou represa el 1372 pel tractat de pau entre Joan I de Nàpols i Frederic III de Sicília, en el qual restà sancionat el vassallatge feudal del Regne de Trinàcria al de Sicília Nàpols i al papa, situació que durà fins el 1409, en pujar al tron Martí II de Sicília

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Professor a la Universitat de València, prefecte d’estudis al Collegi del Corpus Christi canonge 1732 i rector del Collegi dels Sants Reis, estigué vinculat al grup valencià de restauració intellectual Bisbe de Barcelona 1755-66, consagrà l’església de Sant Miquel del Port 1755, promogué obres especials d’atenció als gitanos, i inicià el procés de beatificació de Josep Oriol 1759 Assistí al concili provincial de Tarragona del 1757 i portà la iniciativa per a la publicació de totes les actes dels anteriors concilis provincials