Resultats de la cerca

Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa V kraju nepuganykh ptic ‘En el país dels ocells no espantats’, 1907, Za…

D’origen camperol, el 1917 entrà al partit comunista i participà en la revolució bolxevic russa i en la revolució hongaresa dels consells 1919 Refugiat a l’URSS, tornà a Hongria el 1944 Ministre d’agricultura el 1945, defensà la reforma agrària socialista enfront del model soviètic de collectivitzacions, defensat per Mátyás Rákosi fou ministre de l’interior 1945-46 i d’alimentació 1950-52 Elegit president de l’Assemblea Nacional 1948 i havent arribat a primer ministre 1953, denuncià l’estalinisme i prometé l’alliberament polític i econòmic, però fou destituït 1955 En produir-se…

Dedicat a l’ensenyament, fou l’instructor dels prínceps Aleix, Teodor i Sofia És considerat com un dels iniciadors del gènere poètic i dramàtic rus Escriví nombroses obres de caràcter religiós, didàctic i satíric, com Obed duševnyj ‘El dinar de l’ànima’, 1681 i Večerja duševnaja ‘El sopar de l’ànima’, 1683, reculls de sermons Traduí el Saltiri, Psaltyr’ rifmotvornaja ‘El saltiri en rima’, 1680, musicat a la fi del s XVII iniciant la música vocal profana russa Entre les obres teatrals cal destacar Komedija pritči o bludnom syne ‘Comèdia de la paràbola del fill pròdig’ i la…

Fill de Vladimir I de Kíev, regí el ducat de Novgorod i lluità amb els seus germans a la mort de Vladimir Establert a Kíev, unificà el principat i s’enfrontà als pobles bàltics, al nord, i als petxenegs, al sud Reorganitzà l’estat, que dotà del primer codi de legislació, la Russkaja Pravda ‘Justícia russa’ Pel matrimoni de les seves filles amb els reis de França i Noruega, es vinculà a les monarquies europees Féu de Kíev la ciutat més important després de Constantinoble i aconseguí que fos seu metropolitana el 1051 fou elegit Hilarió, metropolita de Kíev i de tota la terra de Rus…

Formaren part de l’Església russa, sota la jurisdicció del metropolita de Kíev, fins que el metropolita Isidor en fou expulsat 1443 arran de la promulgació de la unió amb Roma en el concili de Florència El 1485 Pius II nomenà un metropolita catòlic de Kíev, d’acord amb Casimir IV de Polònia, amb jurisdicció sobre vuit eparquies de la província que es trobava sota el control de Polònia i de Lituània Tot i que la majoria d’aquestes Esglésies tornaren a l’ortodòxia segle XVI, el 1595 el metropolita de Kíev i altres bisbes veïns demanaren la comunió amb Roma unió de Brest-Litovsk,…

Llicenciat per la Universitat de Dnipropetrov’sk 1960, inicià la seva carrera com a enginyer del Partit Comunista en una empresa de d’aquesta ciutat Durant aquells anys també exercí de gestor tècnic a Bajkonyr, Kazakhstan, el centre del programa d’espai soviètic Del 1986 al 1992 fou director general de Yuzhmash, l’empresa de construcció de coets més gran del món L’octubre del 1992 fou nomenat primer ministre per Leonid Kravčuk, el primer president democràticament escollit d’Ucraïna Dimití el càrrec un any més tard per les diferències amb l’orientació de les polítiques econòmiques de Kravčuk…

Vida i obra Fugí de la Txecoslovàquia comunista amb la seva família Després d’estudiar i doctorar-se en literatura comparada a la Universitat d’Illinois, el 1983 fixà la residència a Catalunya, on exerceix com a traductora, autora de narrativa de ficció i articulista Ha donat a conèixer en català i castellà un gran nombre de clàssics de les literatures txeca i russa modernes, entre els quals obres de B Hrabal, M Kundera, V Havel, J Seifert, K Siktanc, K Čapek, J Škvorecký, A Akhmatova, M Cvetaeva, I Babel, F Dostojevskij, B Okudjava, H Raal, M Tsvetàieva, A i B Strugatski Les…

Membre d’una família de violoncellistes, el primer dels quals fou el seu pare, Robert Gérard Hekking Estudià al Conservatori de París amb J Giese, F Chevillard i Jacquard Com a concertista feu diverses gires per Europa amb la pianista russa Anna Jesipova i també amb el violinista E Ysaÿe -el 1882 en una llarga tournée per Europa i el 1888 a l’Amèrica del Nord- Fou primer violoncel de la Filharmònica de Berlín del 1884 al 1888, i novament del 1898 al 1902 Als Estats Units, tocà a la Simfònica de Boston del 1888 al 1891 i a la Filharmònica de Nova York del 1895 al 1898, any que retornà a Berlín…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

Fou soldat professional i serví l’armada sueca i la russa El 1629, ja vell, fou admès a la casa de misericòrdia de Charterhouse, institució que acollia soldats retirats, on morí Es decantà cap a la viola com a instrument solista i de conjunt en lloc del llaüt, fet que revela un cert canvi en els gustos musicals anglesos del moment Les seves obres es troben recollides en dues publicacions La primera, del 1605, duu com a títol The First Part of Ayres i es tracta del repertori més ampli per a viola solista publicat per un sol compositor al principi del segle XVII El segon recull és…