Resultats de la cerca
Es mostren 1146 resultats
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La Guingueta d’Ix Sant…
l’Anoia

Congost de Capellades, format per l'Anoia, lloc de pas tradicional de les comnunicacions de la comarca (Anoia)
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba dreta del Llobregat (anomenat riera d’Anoia
a la seva capçalera), amb el qual s’aiguabarreja a Martorell, després de recórrer la comarca a la qual dóna nom Anoia
), la part llevantina de l’Alt Penedès i un petit fragment de la del Baix Llobregat.
Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…
Sant Pere de Casserres
Art romànic
Aquesta era una església situada dins l’antic terme del castell de Casserres, al comtat de Berga, i pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d’Urgell a partir del segle XI l’església de Sant Pere de Casserres fou una possessió del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles amb categoria de priorat La primera notícia del lloc és molt antiga, de l’any 789, quan Lluís el Piadós encarregà al comte Borrell la missió d’ocupar militarment les places fortes d’Osona, Cardona i Casserres Castramserram , amb la finalitat de repoblar-les i organitzar-les Així Casserres és un dels punts de l’…
el Pedró
Caseria
Caseria del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), a la dreta del Rissec, al NW del poble de Sant Sadurní de l’Heura.
catifa floral

Catifa floral al barri del Raval de Blanes (2011)
© Jaume Ferrández
Folklore
Catifa feta amb flors que originàriament s’elaborava durant les processons de Corpus en molts pobles i ciutats de Catalunya.
El capellà i el seu seguici caminaven pels carrers principals, que es guarnien amb flors de diferents colors amb una gran varietat de formes i dibuixos La ginesta i els pètals de roses són algunes de les flors més utilitzades en la confecció d’aquestes catifes Si bé en moltes poblacions aquesta tradició s’ha perdut, algunes l’han mantingut i ha acabat esdevenint una festa popular d’interès turístic, com en el cas de Sitges, Arbúcies i la Garriga També s’han recuperat les de Caldes de Montbui i Girona, a més de les que s’elaboren per a la Processó del Silenci de Badalona i les de Sant …
Sant Serni de Puigfalconer (Tremp)
Art romànic
L’antic poble de Puigfalconer, ara abandonat i arruïnat, ha estat considerat com el nucli original de la població de Suterranya, però el nivell actual de coneixement de la història d’aquest territori no permet afirmar amb seguretat aquest origen Tanmateix, podem establir que, almenys eclesiàsticament, Puigfalconer tingué a l’època medieval una supremacia sobre Suterranya Així, Sant Sadurní de Puigfalconer consta, l’any 1314, com a església parroquial de l’ardiaconat de Tremp L’any 1391 el capellà de Mont Falconer és inclòs, dins del deganat de Tremp, en el llibre de la dècima amb…
Sant Vicenç d’Isona
Art romànic
En un document datat l’any 973, considerat fals per F Udina, en què el comte Borrell II i el seu germà Guifré donaren al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles les esglésies fundades “ in loco vocitato castrum Lordano vel in civitate Isauna ”, s’inclou, entre aquestes, l’església de Sant Vicenç d’un monestir situat “ in capite jam dictae villae —Isona— juxta fontem que dicunt Clara ” En l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní de Tavèrnoles del 1040 s’inclou, entre els diferents béns amb què fou dotada, l’alou d’Isona “ simul cum ecclesia, id est sancte Marie et sancti…
Castell de Selva (Tor-la-ribera)
Art romànic
Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino…
Esglésies del Pallars Sobirà i del Pallars Jussà anteriors al 1300
Art romànic
Mapes de les esglésies del Pallars Sobirà anteriors al 1300 C Puigferrat El Pallars Sobirà Alins de Vallferrera Sant Vicenç d’Alins de Vallferrera Sant Martí d’Alins Sant Quiri d’Alins Sant Esteve d’Araós Sant Francesc d’Araós Sant Lliser o Lleïr de Virós Santa Maria de Buiro o de la Santa Creu Santa Maria de Besan Sant Miquel de Besan Sant Julià d’Ainet de Besan Sant Feliu de la força d’Àreu Sant Joan d’Àreu Santa Maria de la Torre Sant Serni de Norís Sant Pere o Piri del Roc de Tor Sant Pere de Tor Sant Ambròs de Tor Alt Àneu Sant Andreu de València d’Àneu Sant Joan d’Isil o de Gil Sant…
Àrreu
Poble
Poble del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àneu, a 1 250 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa.
De la seva església parroquial de Sant Sadurní depèn de l’ermita de la Mare de Déu de les Neus, bastida més amunt del poble, vora l’antic castell d’Àrreu , actualment enrunat, prop de la qual hi ha un petit veïnat anomenat el veïnat de Dalt , les bordes d’Àrreu o Àrreu de Dalt L’antic terme d’Àrreu és drenat pel riu d’Àrreu , emissari dels estanys d’Àrreu , situats al vessant oriental de la línia de crestes que, des del pla de Beret fins al port de la Bonaigua, separa la Vall d’Aran del Pallars, els quals estanys són l' estany superior d’Arreu o de Rosari d’Àrreu, l' estany…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina