Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
paràlisi de Landry
Patologia humana
Forma de poliradiculitis aguda que afecta cada vegada més segments medul·lars i que pot arribar a provocar la mort per asfíxia si es lesionen els nervis que innerven la musculatura respiratòria del tòrax i l’abdomen.
Fou descrita pel neuròleg francès Jean Baptiste O Landry 1826-65
fonollassa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles quatre vegades pinnades, amb els segments filiformes i divaricats i de flors asèpales amb pètals grocs disposades en umbel·les.
Es fa en camps de conreu i en terrenys incultes de la regió mediterrània
geodèsica
Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B
© Fototeca.cat
Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.
acoblament
1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
papallonat | papallonada
Escut papallonat
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple d’uns segments inferiors de corones circulars que formen sanefes horitzontals com imitant les escates d’un peix o el dibuix de les ales de certes papallones.
Cadascuna d’aquestes sanefes és desplaçada respecte a les immediates superior o inferior en una meitat de segment de corona circular Hom el considera un folre
fonoll marí
fonoll marí
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 15 a 20 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, una mica carnoses, amb els segments enters i amplament linears i de flors groguenques o verdoses, disposades en umbel·les.
Es fa a les roques i els pedregars de totes les costes catalanes
quermes
Entomologia
Gènere d’homòpters de la família dels còccids d’uns 3 mm de longitud, de cos globulós i segments espinosos, que habiten sobre diverses plantes, com el garric i l’alzina, dels sucs de les quals s’alimenten.
Les femelles porten la posta sobre el dors, coberta per un revestiment corni Del cos dels quermes, sobretot de l’espècie Kvermilio o Kilicis , que habita sobre els garrics, hom treia un colorant vermell
oníscids
Carcinologia
Família de crustacis malacostracis de l’ordre dels isòpodes que tenen el cos globós i dividit en catorze segments (set de toràcics i set d’abdominals), amb el primer parell d’antenes molt rudimentari i dos cercs terminals.
S'han adaptat a qualsevol medi ecològic i habiten des de la zona litoral fins als llocs més àrids Els més coneguts són els porquets de Sant Antoni Oniscus sp
Bufeta neurògena
Patologia humana
Definició El concepte de bufeta neurògena inclou una sèrie de trastorns caracteritzats per l’existència d’una anomalia en el control que el sistema nerviós exerceix sobre la bufeta urinària, i que, per tant, ocasionen alteracions en el control de la micció Causes i tipus L’origen de la bufeta neurògena pot ésser molt variat, ja que el trastorn es pot produir a causa de qualsevol alteració que afecti una, o més d’una, de les diverses estructures nervioses que intervenen en el control de la micció La principal estructura nerviosa encarregada de controlar la micció és l’anomenat centre medullar…
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment…