Resultats de la cerca
Es mostren 1052 resultats
Michael Frayn
Teatre
Dramaturg anglès.
Estudià filosofia a l’Emmanuel College de Cambridge Començà la seva carrera com a reporter i columnista en els diaris The Manchester Guardian i The Observer , per dedicar-se posteriorment de ple a la literatura Entre les seves obres teatrals destaquen especialment la comèdia Noises off 1982 i el drama històric Copenhagen 1998 Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el London Evening Standard a la millor comèdia Alphabetical Order , 1977 Make and Break , 1980 Noises off i a la millor obra Benefactors , 1984 Copenhagen , 1998 Democracy , 2003, el Tony a la millor…
Xavier Bulbena i Moreu
Art
Disseny i arts gràfiques
Artista plàstic, escenògraf i dissenyador.
Format a l’ Escola Eina de Barcelona, promogué diverses iniciatives en el camp de l’art d’avantguarda, entre els quals el Taller Am Terrisseries, L’Au Calligràfica, la cooperativa de ceramistes Coure i el premi de dibuix Joan Miró Autor d’escenografies per a grups teatrals Els Joglars , Zootrop Teatre, Laboratori, amb Xavier Mariscal dissenyà la de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Establert a la Garrotxa a mitjan anys setanta, hi impulsà i participà en nombroses iniciatives artístiques i culturals de la comarca, entre els quals el Museu Comarcal de la…
Patricia Neal

Patricia Neal
© Istockphoto
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Estudià Art Dramàtic a la Northwestern University d’Illinois El 1947 anà a Nova York, on començà a actuar en obres teatrals i l’any següent guanyà un premi Tony per Another Part of the Forest , de L Hellman Interpretà altres obres d’èxit com ara Cat on a Hot Tin Roof 1958 i Suddenly, Last Summer 1959, de T Williams El 1949 debutà en el cinema, que durant uns anys compaginà amb el teatre Destacaren les seves interpretacions en The Fountainhead 1949, de K Vidor, The Day the Earth Stood Still 1951, de R Wise, Breakfast at Tiffany’s 1961, de B Edwards, Hud 1963, de M Ritt, pellícula…
Toni Mira

Toni Mira
© Nats Nus
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Estudià fins a cinquè curs d’Arquitectura a l’ETSAB, però es graduà en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona El 1987 fundà la companyia de dansa Nats Nus , de la qual és director i coreògraf i amb la qual ha creat nombrosos espectacles representats en festivals de dansa i teatre de més de vint països dels cinc continents També ha coreografiat per a altres companyies de dansa europees i en obres teatrals i musicals de Barcelona És coreògraf associat del Dance House Millenium Center Cardiff, soci fundador del Centre de Creació La Caldera i ha estat president de…
John Lee Thompson
Cinematografia
Director de cinema britànic.
Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou…
Pablo Ley Fancelli
Teatre
Dramaturg i crític teatral.
Autor d’obres com Angorina o la festa de maig 1984, Se está haciendo muy tarde premi Sant Martí 1989 o Paisaje sin casas premi Marquès de Bradomín 1990, participà en la dramatúrgia de Faust 30 de La Fura dels Baus Desenvolupà l’exercici de la crítica en l' ABC 1990-92 i, des del 1995, a El País Ha estat redactor de premsa de l’IMBE Mercat de les Flors i Festival Grec i director de La Revista del Mercat 1994-96 i ha participat com a assessor en el programa teatral El Apuntador del canal cultural de Vía Digital Dedicat de ple a la dramatúrgia després de deixar enrere la seva faceta com a…
Cătălina Buzoianu
Teatre
Directora i pedagoga teatral romanesa.
Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides La Celestina 1973, de F de Rojas Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges que presentà…
Manuel Ribot i Serra
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà a Sabadell un primer Centre Catalanista 1879, uns jocs florals i la Revista de Sabadell 1884, que dirigí El 1882 en fou nomenat cronista de la ciutat i reorganitzà l’arxiu municipal Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Catalanista , de Sabadell, i a La Llumenera de Nova York , La Illustració Catalana i L’Aureneta Escriví monografies com Origen y progresos de Sabadell 1883 i Clavé i les societats euterpenses Assidu participant dels Jocs Florals de Barcelona, on fou premiat diverses vegades i dels quals fou mantenidor 1905, 1916, conreà la poesia lírica i especialment la de…
,
Mikhail Jurjevič Lermontov
Literatura
Poeta rus.
Nascut en una família de la petita noblesa La poesia La mort del poeta 1837, a la mort en duel de Puškin, el féu famós i provocà el seu exili al Caucas Morí en un duel, interpretat pels estudiosos soviètics com una provocació d’elements governamentals Malenconiós i rebel, fou influït en la seva joventut per la poesia de Puškin aviat s’orientà cap a un Romanticisme byronià que donava importància essencial a l’experiència íntima del poeta Posteriorment s’accentuaren en la seva obra els elements realistes aquest fet es reflecteix, en part, en el seu pas a la prosa, amb un recull de relats,…
Franz Xaver Kroetz
Teatre
Dramaturg alemany.
Les seves peces s’inspiren en el teatre popular i pel seu cru naturalisme han ocasionat escàndols Reflecteixen sobretot la problemàtica tant de la classe obrera com del proletariat rural, la seva repressió i alienació i la impossibilitat de sortir d’un medi inhumà creat per la falsa moral de l’ordre social existent En les peces Das Nest ‘El niu’, 1975, les adaptacions de FHebbel Maria Magdalena 1973 i Agnes Bernauer 1977 i Nicht Fisch nicht Fleisch ‘Ni carn ni peix’, 1981, s’acosta a un realisme semblant al de BBrecht Entre les seves obres teatrals també destaquen Gute Besserung ‘…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina