Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Castell de Rocamora (Pontils)
Art romànic
L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de Rocamora,…
Tacsida
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Soterri i Ramell.
Tenia 13 h el 1970 Era una antiga alqueria d’època musulmana
Mas Molló
Caseria
Caseria del municipi de Font-rubí (Alt Penedès), situada vora la riera de la Maçana.
Figurava ja en el fogatjament del 1553 el 1960 tenia 70 h
coturn
Teatre
A la tragèdia clàssica, calçat destinat a augmentar l’estatura dels actors.
Tenia com a precedents certs calçats camperols i era atribut de Dionís
Avant Sport
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports en general publicada quinzenalment a Ripoll durant el 1924.
Se’n publicaren onze números i tenia dotze pàgines a dues columnes
la Foieta
Partida
Partida de regadiu (arrossars) del municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Antic lloc de moriscs el 1563 tenia 17 focs, es despoblà el 1609
foriscapi
Història
Dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme; en general, acostumava a ésser la tercera part del valor de l’immoble.
Si el senyor feia ús del dret de fadiga, no tenia el foriscopi
apotactita
Cristianisme
Seguidor d’una secta cristiana del segle IV, que pretenia d’ésser fidel a l’ensenyament de l’Evangeli renunciant a tota mena de propietat, vivint d’almoina i portant una vida nòmada.
El nom tenia, originàriament, el significat més genèric de ‘monjo’ així, en Egèria
amit
Cristianisme
Llenç que el sacerdot o d’altres oficiants es posen sobre les espatlles, sota l’alba, per celebrar la missa o altres actes litúrgics.
Actualment tendeix a prendre novament la forma de caputxa que ja tenia abans
alfonsí d’argent
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent iniciada a Sardenya per l’infant Alfons el Benigne i batuda a nom de Jaume II.
Tenia igual valor que el croat barceloní També era anomenat alfonsí de Sardenya