L’antic terme de Rocamora és situat a la banda oriental del municipi, a l’inici de la vall de Sant Magí. Aquest indret no apareix documentat fins l’any 1168, que Guillem de Cervelló, en el seu testament, deixà al seu fill Guillem els drets que tenia en diversos llocs, entre els quals hi havia el de Brufaganya i Rocamora, tot especificant que d’aquest darrer indret li deixava tan sols la tercera part dels seus drets amb la condició que aquesta part li fos donada després de la mort del seu germà Ramon. També la nissaga dels Clariana posseïa drets al terme del castell de Rocamora, atès que l’any 1174 Berenguer de Clariana i la seva muller cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès un mas situat dins la circumscripció d’aquesta fortalesa. Uns vint anys més tard, el 1193, en testar Berenguer de Clariana, disposà que llegava a un fill seu del mateix nom tots els drets que tenia in castro de Rochamora.
Així mateix, la família Montpaó, feudatària dels Cervera, havien adquirit terres a Rocamora; aquesta referència és coneguda a través del testament de Guillem de Montpaó, datat l’any 1198.
Els Cervelló conservaren el domini superior sobre Rocamora al llarg del segle XIII, com demostra el fet que el 1274, en testar Guillem de Cervelló, llegà a l’hospital d’Olesa de Bonesvalls tots els drets que tenia als llocs de Rocamora, Brufaganya i Valldeperes.
A la segona meitat del segle XIV, en el fogatjament de 1365-70, consta que l’indret de Rocamora era del noble Guillem Ramon de Cervelló.
Al terme de Rocamora tan sols resta en l’actualitat l’antiga església romànica dedicada a sant Jaume, i del seu castell no n’ha pervingut cap vestigi.