Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Haris Silajdžić
Política
Polític bosnià.
Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’…
Vicent Caselles i Costa
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…
Henry Ettinghausen
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i catalanòfil anglès.
Llicenciat en literatura francesa i castellana, es doctorà a la Universitat d’Oxford amb una tesi sobre Francisco de Quevedo , del qual n'edità Los sueños el 1984 Després d’un breu pas per la Universitat de Hull, el 1965 s’incorporà a la Universitat de Southampton, on des del 1983 fou catedràtic d’estudis hispànics fins a la jubilació i posteriorment professor emèrit Ha publicat Francisco de Quevedo and the Neostoic Movement 1972, les biografies Diego Duque de Estrada’ 1983 i Alonso de Contreras 1989 i Noticias del siglo XVII relaciones españolas de sucesos naturales y…
Pompeu Casanovas i Romeu
Filosofia
Filòsof i sociòleg.
Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable…
Samuel Phillips Huntington
Política
Politòleg nordamericà.
Estudià a les universitats de Yale i Chicago, i completà el doctorat a la Universitat de Harvard, on fou professor des dels 23 anys fins al final de la seva vida Després d’analitzar les relacions civil militars als Estats Units d’Amèrica, esdevingué famós qüestionant els teòrics moderns que sostenen que el progrés econòmic i social porta a l’estabilitat de la democràcia en els països recentment descolonitzats Mentre era conseller del Departament d’Estat durant el mandat de Johnson es mostrà partidari de bombardejar la població rural Vietnam del Sud per desplaçar-la a les ciutats, deixant així…
Carme Rovira Bertran
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Nascuda a Cuba, retornà amb la seva família a Barcelona, on féu els primers estudis A l’inici de la Guerra Civil Espanyola tornaren a Cuba, on Rovira rebé la formació universitària en biblioteconomia 1938-41, que culminà amb el doctorat en filosofia i lletres 1950-52 La seva tesi, Los epígrafes en el catálogo diccionario , fou publicada el 1952 i reeditada el 1966 Fou professora de biblioteconomia a la Universitat de l’Havana 1952-54 i directora de la biblioteca de la Universitat Catòlica de Santo Tomás de Villanueva, a la mateixa ciutat 1953-60 Dirigí la revista Cuba…
Ernest Mascort i Díez

Ernest Mascort i Díez
© Arx. Família Mascort
Educació
Pedagog.
Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona 1967 i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d…
Gabriel Amengual i Coll
Filosofia
Filòsof.
Doctor en teologia per la Universitat de Münster i en filosofia per la de Barcelona, és catedràtic de filosofia a la Universitat de les Illes Balears des del 1998, on exerceix des del 1977 S'ha interessat especialment en la filosofia del llenguatge, l’antropologia filosòfica, l’ètica i la història de la filosofia moderna i contemporània, particularment l’alemanya Fou vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres 1982-1987 i director de l’Escola Universitària de Treball Social de la UIB 1987-1998 És autor d’una extensa producció filosòfica, que comprèn, entre llibres, articles i…
James Fernandez
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Es doctorà a la Northwestern University el 1962 amb una tesi sobre la cultura fang de l’Àfrica occidental sota la direcció de MJHerskovits Ha estat catedràtic d’antropologia de la Universitat de Princeton i actualment ho és al departament d’antropologia de la Universitat de Chicago Ha realitzat el seu treball de camp entre els fangs —on féu recerca sobre cultes sincrètics i canvi cultural— i també a Astúries, on ha dut a terme investigacions sobre crisi i revitalització cultural, i reindustrialització Els eixos centrals de la seva investigació se centren en l’estudi de les…
Joaquim Espinós i Felipe
Literatura
Escriptor i filòleg.
Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil, Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina