Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
cordabotes
Tija metàl·lica, amb un cap doblegat a tall d’empunyadura i l’altre terminat en ganxo, que facilita l’operació de cordar les botes fent passar els botons pels traus.
escuraorelles
Escuraorelles
Estri consistent en una petita espàtula o cullereta, en una tija proveïda d’un petit manyoc de cotó fluix, etc., que serveix per a treure el cerumen de les orelles.
ganxet
Tija de metall, d’os, de fusta, etc, amb la punta doblegada formant un petit croc o ganxo, que serveix per a fer a mà treballs de punt i malla.
buixol
Buixol ( Anemone nemerosa )
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de rizoma carnós, prim i trencadís, de fulles palmatisectes i tija de 10-30 cm, amb flors solitàries blanques, exteriorment rosades.
Creix als boscs caducifolis humits de caràcter medioeuropeu
barballó
Barballó
Lourdes Cardenal (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta sufruticosa perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de fulles lanceolades, blanquinoses, i de flors de color blau cel, agrupades a l’extrem d’una llarga tija florífera.
Viu a les brolles calcícoles de la terra baixa, i sovint hom el confon amb l’espígol, el seu congènere muntanyenc
neurohipòfisi
Anatomia animal
Lòbul posterior de la hipòfisi, unit a l’hipotàlem per la tija hipofisària, on s’emmagatzemen les hormones vasopressina i oxitocina, sintetitzades en els nuclis supraòptic i supraventricular de l’hipotàlem.
apegalós
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les rubiàcies, de tija ascendent, quadrangular i proveïda d’agullons recorbats que fan que s’arrapi a la roba, fulles verticil·lades i flors blanquinoses.
És comuna als herbassars ruderals a tot el país
caral·luma
Botànica
Gènere de plantes suculentes, de la família de les asclepiadàcies, que comprèn unes 100 espècies africanes, mediterrànies o sud-asiàtiques, de tija carnosa i angulosa i flors terminals amb pètals gruixuts.
La C europaea, l’única espècie cactiforme en la flora europea, és propia del sud-est de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica i fa flors grogues amb bandes concèntriques purpúries
angiopteris
Botànica
Gènere de falgueres primitives, tropicals, de l’ordre de les marattials, de tija curta, amb una roseta de grans fulles molt dividides, amb apèndixs estipulacis a la base, rics en reserves.
El tern de la Germandat de Sant Jordi
Art gòtic
Anvers de la casulla i de la capa pluvial del tern de la Germandat de Sant Jordi, que es conserva a la capella del palau de la Generalitat Es tracta de dues peces fetes amb un vellut vermell venecià de vers el 1443 L’escapulari de la casulla és decorat amb brodats d’episodis de la vida del sant, de mitjan segle XV, que alguns autors han atribuït al brodador barceloní Antoni Sadurní La capa llueix brodats més tardans, de vers el 1500, també amb escenes de la vida del sant Prisma Un dels conjunts més valuosos de la indumentària litúrgica catalana és l’anomenat tern de la Germandat de Sant Jordi…