Resultats de la cerca

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Fill de pares catalans, estudià a Perpinyà i s’hi llicencià en dret Encara que escriví en francès, es relacionà amb els escriptors catalans de la seva època el 1908 assistí als Jocs Florals de Barcelona com a delegat de l’Acadèmia de Tolosa, fou corresponsal de La Veu de Catalunya i de La Ilustració Catalana i presidí la Unió Catalana del Rosselló Publicà, entre altres obres, A Ninon 1894, Les poèmes du Chevrefeuille 1901 i L’âme catalane 1910

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

Essent duc de la Narbonesa o Septimània es rebellà contra el rei Suíntila i el destronà 631, després d’haver envaït la Tarraconense fins a Saragossa amb l’ajuda d’un exèrcit tolosà Al concili IV de Toledo 633, presidit per Isidor de Sevilla, es prostrà davant els seixanta-sis bisbes presents, els demanà la confirmació del seu títol reial i després es féu ungir per insinuació d’Isidor Era la primera vegada que hom celebrava aquest ritu entre els visigots

Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arièja Vora el riu es troba el nucli de població fronterer i l’estació d’esquí del Pas de la Casa Aquest territori, esdevingut andorrà a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, fou llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans sentències del consell superior de Perpinyà, del 1776, i del consell reial de Tolosa, del 1835

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

D’origen franc, havia estat comte de Troyes Fou posat per Carles el Calb al davant de la Marca Hispànica, amb Isembart, fill del marquès de Borgonya, com a ajudant A Narbona no trobà dificultats ençà del Pirineu, però, topà amb la resistència del comte usurpador Guillem II de Tolosa , fill de Bernat de Septimània, ajudat per ‘Abd al-Raḥmān II però Guillem fou decapitat 850 Aleran hagué d’enfrontar-se amb una forta ràtzia musulmana que devastà Barcelona Sembla segur que el comte hi morí

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat