Resultats de la cerca
Es mostren 3670 resultats
Melchior de Torres
Música
Teòric musical espanyol, actiu a mitjan segle XVI.
Exercí com a mestre de capella a Alcalá de Henares En aquesta ciutat escriví el tractat Arte ingeniosa de música con nueva manera de avisos breves y compendiosos sobre toda la facultad della 1544, una segona edició del qual aparegué alguns anys més tard, el 1559 El 1566 se’n feu una nova edició, revisada i corregida pel mateix autor El tractat és bàsicament de caràcter pràctic i ofereix moltes indicacions sobre la interpretació del cant pla i de la polifonia En alguns aspectes controvertits, com per exemple la teoria hexacordal, Torres hi adopta una posició bastant tradicional
Gaspar de Aguilar
Música
Teòric musical castellà.
Actiu durant la primera meitat del segle XVI, fou l’autor del tractat Arte de principios de canto llano 1530-37, segurament amb una edició anterior de la qual no s’ha conservat cap exemplar El llibre, l’única obra coneguda d’aquest autor, és un tractat convencional sobre la teoria del cant pla Dividit en capítols molt breus, tracta sobre tots els temes fonamentals d’aquesta disciplina, però evita introduir-ne d’altres L’autor demostra conèixer els escrits de teòrics contemporanis, tant de la Península Ibèrica J de Espinosa, F Tovar com italians F Gaffurius, L…
La lliçó d’anatomia
La lliçó d’anatomia del doctor Deyman (1656), obra de Rembrandt
© Fototeca.cat
Tema pictòric, molt corrent a Holanda al segle XVII.
És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort
Sapor II
Història
Rei sassànida de Pèrsia (310-379).
Fill d’Ormazd II, fou un defensor aferrissat del mazdaisme i lluità sense treva contra els romans durant 26 anys Gràcies a un tractat de pau signat amb l’emperador Jovià 363, obtingué Nísibis i els territoris romans del Tigris, així com un cert poder damunt l’Armènia, on intentà d’introduir el zoroastrisme Gran constructor de ciutats, reconstruí Susa i fundà, entre altres, la metròpolis de Nīsābūr a Koràsmia Traslladà la residència de Selèucia a Ctesifont A partir del 340 perseguí aferrissadament els cristians El seu fill i successor, Sapor III 383-388, conclogué un tractat…
Joan Andreu
Matemàtiques
Apologista i matemàtic morisc, fill de l’alfaquí Abdal·là, el qual succeí en el càrrec.
Convertit al cristianisme 1487, prengué el nom de Joan Andreu i fou ordenat de sacerdot Dedicat a l’evangelització dels musulmans de Granada 1500 i dels moriscs d’Aragó, traduí l' Alcorà de l’àrab a l’aragonès per encàrrec del bisbe de Barcelona Martín García i escriví, per manament de l’inquisidor general Lluís Mercader, un tractat apologètic, Confusión de la secta mahomética y de Alcorán 1515, reeditat diverses vegades i traduït a l’italià, el francès, l’alemany i el llatí És autor d’un tractat d’aritmètica per a ús mercantil, en castellà 1515, que dedicà al comte d’Oliva
Joan III de Suècia
Història
Rei de Suècia (1569-92) i gran duc de Finlàndia, desè fill del rei GustauI.
A causa de les seves simpaties catòliques, fou empresonat per Eric XIV, germà seu 1563-67 Més tard, amb l’ajut de la noblesa, destronà Eric XIV, el succeí i finalment el féu executar, a la presó 1577 El 1570 signà el tractat de Stettin, pel qual finia la guerra amb Rússia, i pel tractat del 1583 s’annexà la Carèlia i Íngria El 1587 féu nomenar rei de Polònia el seu fill, Segimon Segimon III de Polònia Combaté el luteranisme i intentà el retorn de Suècia al catolicisme, però hagué d’afrontar una forta oposició per part de la noblesa
Anne de Montmorency
Història
Mariscal, par i conestable de França.
Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit…
Guglielmo Ebreo da Pesaro
Música
Mestre de dansa, teòric i coreògraf italià d’origen jueu.
Treballà als centres cortesans més importants d’Itàlia escrivint danses per a casaments, carnavals, entrades triomfals i altres celebracions D’aquesta manera, s’estigué a la cort de Nàpols des de l’any 1465 fins al 1468, i fou mestre de ball de Federico de Montefeltro a Urbino i d’Isabella d’Este a la cort ferraresa cap al 1480 La seva obra principal és el tractat De practica seu arte tripudii vulgare opusculum , conservat en diverses còpies manuscrites, en què manifesta una major inclinació pels problemes pràctics de la dansa que no pas pels teòrics El tractat inclou danses de…
Johann Gottfried Heinrich Bellermann
Música
Compositor i pedagog alemany.
Treballà com a professor de cant, i ensenyà a la Universitat de Berlín Fou membre de l’Akademie der Künste El 1858 publicà el primer tractat sobre la transcripció de la notació mesurada dels segles XV i XVI a la notació musical moderna Fou autor, també, d’un tractat de contrapunt 1862 Participà en el moviment coral alemany amb la composició de diferents obres a cappella El seu estil deriva de la influència d’AE Grell i CF Zelter, els quals imposaren l’anomenat "nou estil a la Palestrina", una escriptura de tipus contrapuntístic sever que cercava l’equilibri i la…
Diego del Puerto
Música
Teòric musical, possiblement castellà, actiu al principi del segle XVI.
Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina