Resultats de la cerca
Es mostren 2577 resultats
Àlex Susanna
Àlex Susanna
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Poeta, crític, dietarista, editor i gestor cultural.
S’inicià amb els reculls poètics Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a crític a La…
,
Alain Delon
Cinematografia
Actor cinematogràfic francès.
Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal Plein soleil 1959, de René Clement Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil Carambolages 1963, de…
Vals
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal, publicada l’any 1935.
Narra la història de la maduració i la degradació parallela d’un jove, Zeni, que comença un procés d’aprenentatge vital en el qual busca autorealitzar-se a través de les relacions amoroses La trajectòria la inicia a casa del seu oncle Agustí, en l’ambient burgès d’una colònia estiuenca La primera relació amorosa la manté amb Teresa, una noia més gran que ell i amb qui estableix un vincle més maternal que no pas eròtic Zeni ha de fer un viatge a Viena i ella li demana que li porti un vals, el qual esdevé el símbol de la forma i el ritme que caracteritzen la trajectòria vital del protagonista…
Comença el Festival de Cinema de Sitges
Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi Màquina del…
Josep Ferrer i Sala
Economia
Empresari vinícola.
A la segona meitat de la dècada dels quaranta es posà al capdavant de l’empresa familiar, Freixenet Sota la seva direcció, el grup esdevingué pioner en l’exportació de vins escumosos —impulsada per la marca Carta Nevada, creada el 1941, i consolidada amb el cava Cordón Negro, nascut el 1974—, i una de les primeres empreses internacionals en el sector Rebé, el juliol del 1998, el premi Joan Lladó al suport a la cultura i el 2008 el premi a la trajectòria professional de la principal distribuïdora de vins dels EUA Southern Wine and Spirits El 1999 deixà al seu nebot, Josep Lluís Bonet i Ferrer…
James Cameron
Cinematografia
Director cinematogràfic canadenc.
Format a l’escola del productor RCorman, la seva trajectòria professional féu un salt qualitatiu en fer-se càrrec de la realització de Terminator 1984 Continuà amb superproduccions com Alien 1986, The Abyss 1989, Terminator 2 The Judgement Day 1991 o True Lies 1994, la qual cosa li permeté afrontar l’ambiciós projecte de Titanic 1997, pellícula que obtingué 11 Oscar Un dels directors més adeptes dels efectes especials, a banda de Aliens of the Deep , posteriorment realitzà les superproduccions en tres dimensions Ghosts of the Abyss 2003 i Avatar 2009, amb la qual guanyà dos Globus d’Or Per a…
Maksim Vengerov
Música
Violinista rus.
Estudià amb Galina Turščaninova i Zakhar Bron A deu anys guanyà el primer premi del concurs Wieniawski de Polònia en la categoria júnior, i el 1990 el Carl Flesch Posteriorment es traslladà a Tel-Aviv, on debutà amb la Filharmònica d’Israel la temporada 1990-91 Dins la seva curta, però brillant trajectòria internacional, ha actuat al costat de les principals orquestres i directors, com Abbado, Mehta, Giulini i Barenboim, i disposa ja d’una important discografia Debutà a Barcelona el 1995, amb l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, sota la batuta de Zubin Mehta, interpretant el Concert en…
Anne Sophie von Otter
Música
Mezzosoprano
sueca.
Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat interpretativa i…
Midori
Música
Violinista japonesa.
Començà estudiant amb la seva mare, Setsu Goto, i el 1982 marxà cap a Nova York, on rebé lliçons de Dorothy Delay, Jens Ellerman i Yang-Ho Kim La seva brillant trajectòria internacional s’inicià aquell mateix any, en actuar en el concert de cap d’any amb la New York Philarmonic Orchestra, sota la direcció de Zubin Mehta Des de llavors ha compartit els escenaris més importants del món amb artistes com Claudio Abbado, Daniel Baremboim, Charles Dutoit, Yo Yo Ma o Isaac Stern El 1988 el govern japonès la nomenà “Millor artista de l’any”, essent la persona més jove que hagi rebut aquesta distinció…
Jaime de Armiñán
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985, Al otro lado del túnel 1994, El palomo cojo 1995 i 14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España Entre d’altres,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
