Resultats de la cerca

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

Fou mestre de la Capella Júlia 1538 i cantor a la Capella Pontifícia 1539-50 a Roma El 1551 es traslladà a França, on fou cantor de la capella reial 1557 i mestre de capella del cardenal de Lorena Compongué uns 250 madrigals, d’estil simple i clar, que tingueren una gran influència i foren reeditats molt de temps És també autor d’unes 120 cançons, de 3 misses, d’un llibre de motets i d’un llibre de salms

Es llicencià a la Universitat de Jerusalem i es doctorà a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley El 1969 guanyà una càtedra a la Universitat de Princeton i es traslladà a la Universitat de Califòrnia, a Santa Barbara, per dirigir el Kavli Institute for Theoretical Physics Gross, juntament amb HDPolitzer i FWilczek, obtingué el premi Nobel de física el 2004 per les seves contribucions a l’estudi de les interaccions fortes i, en particular, pel descobriment de la propietat de la llibertat asimptòtica

El dipòsit, donat a l’ajuntament de València, fou installat i catalogat per Eduard Boscà i Casanoves 1843-1924, que hi afegí troballes seves Muntat a l’edifici de l’antic almodí s XIII, reconstruït el 1517, exposa més de vuitanta espècies, entre les quals un megateri incomplet El 1991 el museu es traslladà als baixos de l’ajuntament de València, i el 1999 quedà inclòs com a exposició permanent del Museu de Ciències Naturals, situat als jardins de Viveros de València

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII

Era fill de família camperola A Leningrad, on es traslladà el 1915, prengué contacte amb el moviment simbolista i el poeta Aleksandr Aleksandrovič Blok El 1918 s’integrà el moviment imatgista imatgisme El 1921 conegué Isadora Duncan, amb qui es casà La seva poesia ofereix una visió mística de la societat, fins a esdevenir pessimista i satírica Se suïcidà Escriví Radunica 1915, Inonija 1918, Moskva Kabackaja ‘Moscou de les tavernes’, 1924 i Kapitan Zemli ‘El capità de la terra’, 1925

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona, i el 1927 es traslladà a París per completar els seus estudis Installat a Girona el 1932, treballà de publicista, cartellista i escenògraf, activitats que compaginà amb la seva afecció pel cinema i amb les exposicions dels seus olis i aquarelles Entre els seus films cal esmentar La muerte del día 1951, Niños 1951, Roc 1958, L’home del sac 1963, El Tapís de la Creació 1964, etc Realitzà nombrosos documentals d’encàrrec

En aquest lloc hom fundà vers l’any 820 el primitiu monestir d'Amer, dedicat a sant Medir i a sant Genís, la comunitat del qual s’hi estigué fins al 949, que es traslladà a Amer Més tard passà a simple església parroquial i es reféu en època romànica i s’amplià amb dues naus laterals al s XVIII Era de patronat del monestir d’Amer i en tenia cura el monjo sagristà d’Amer Hi ha el monestir de Cadins

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket