Resultats de la cerca
Es mostren 1448 resultats
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’escala graduada
adhesiu orgànic animal
Tecnologia
Adhesiu format per proteïnes.
Els adhesius orgànics animals més corrents són les coles, obtingudes per hidròlisi del collagen de pells i ossos d’animals Les coles de pells són de més alt pes molecular i donen adhesions més fortes que les d’ossos Aquests adhesius passen amb facilitat de l’estat fluid a l’estat gelatinós són utilitzats en cintes i etiquetes engomades, en el paper de vidre i tela d’esmeril, en el relligament de llibres, en l’aglomerat de suros i com a lligant de l’esca dels llumins Altres adhesius orgànics animals són la cola de peix i la caseïna, utilitzada en la indústria paperera i per als…
trisulfur d’antimoi
Química
Pólvores o cristalls que es fonen a 546°C.
Insoluble en aigua, es dissol en les solucions d’hidròxids alcalins i sulfurs donant tioantimonits i en l’acid clorhídric concentrat Forma el mineral negre anomenat estibnita Preparat artificialment, és de color taronja quan és precipitat d’una solució de sal antimonosa per sulfur d’hidrogen o tiosulfat, i de color negre quan prové de la combinació directa dels elements És emprat en pirotècnia, en la fabricació de llumins i del vidre robí i com a accelerant de vulcanització de neoprens Com a constituent del quermes ha estat utilitzat en medicina La forma taronja que ennegreix en…
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a…
estroncianita
Mineralogia i petrografia
Carbonat d’estronci, SrCO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls prismàtics sovint pseudohexagonals també es presenta en masses columnars, fibroses o granulars, i són freqüents les macles Té una duresa 3,5 i una densitat 3,785 De color gris groguenc o verdós, presenta l’esclat del vidre i és translúcida Gairebé sempre conté una mica de calci, que substitueix l’estronci Mineral típic de jaciments hidrotermals de baixa temperatura i gairebé sempre associat a la baritina, la celestina i la calcita formant venes en les roques calcàries N'hi ha jaciments importants a Münster Alemanya,…
coesita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de silici, SiO2.
Fase d’alta pressió de la sílice, formada a 450-800°C i a 38 atmosferes de pressió És originada en aquelles roques que han estat sotmeses a l’impacte de grans meteorits Hom l’anomena així en honor de Loring Coes, que la sintetitzà per primera vegada l’any 1953, a una pressió de 35 atmosferes Cristallitza en el sistema monoclínic És el mineral polimorf del quars de més densitat i és pràcticament insoluble en HF Hom l’ha trobada, juntament amb quars i vidre de sílice, en els porus dels gresos del cràter Meteor Arizona, EUA i en la caldera del Ries Kessel Baviera, Alemanya
electrocromatografia
Química
Tècnica analítica de separació basada en l’electroforesi efectuada en un mitjà estabilitzador.
Els mitjans sòlids que hom utilitza són el paper, pólvores de cellulosa, gels de midó, resines de bescanvi iònic, etc Segons les característiques físiques del sòlid, les separacions són fetes sobre tires de paper, en columnes o en capes primes sostingudes per vidre o plàstic Aquesta tècnica és molt utilitzada en anàlisis clíniques i en bioquímica L’aplicació més important ha estat la separació de proteïnes i altres molècules contingudes al sèrum, a l’orina, al líquid cefalorraquidi, als sucs gàstrics i en altres fluids corporals També ha estat utilitzada per a separar antibiòtics…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
Anselm Domènech i Oriol
Pintura
Pintor.
Fou deixeble, a Barcelona, d’Aureli Tolosa Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1920, 1921 i 1923 Residí uns dos anys a Perpinyà, on portà, amb el seu classicisme clar, un cert ressò del Noucentisme Exposà després a París, i de tornada fou cap de decoració d’Orphea Films Molt vinculat a Gràcia, hi exposà sovint Feu, després de la guerra, nombroses decoracions murals a Barcelona, Tarragona, Canet de Mar, Lleida, Manresa, Sant Vicenç dels Horts, etc, i també a poblacions d’Aragó i Navarra Conreà també l’aquarella, la imatgeria i un tipus de pintura damunt …
finestra

Finestra
© C.I.C - Moià
Construcció i obres públiques
Obertura feta en una paret per donar pas a la llum i a l’aire.
El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina