Resultats de la cerca

Professor de l’escola d’arts i oficis de Madrid, practicà la pintura d’història i la de gènere, i féu moltes decoracions escenogràfiques per als teatres Martín i de La Princesa, a Madrid Alguns dels seus quadres es troben al Museo de Arte Moderno de Madrid Un divendres al Colosseu de Roma , 1876, a València El saqueig de Roma , 1887 i a Jerez de la Frontera Dret d’asil, 1892

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’Ajuntament de…

El 1810 era establert a Vilanova i la Geltrú, però durant el Trienni Constitucional figura ja a Barcelona com a fornidor de la tropa Installà posteriorment una petita banca, i des del 1842 fou comissionat del Banco de San Fernando Participà en diverses societats de transport i d’assegurances i formà part de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España Proteccionista, fou vocal de la Junta de Comerç 1830 El 1852 promogué un procés d’usurpació d’estat civil contra un impostor que pretenia d’ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós durà fins el 1865 per les doctrines…

Viatjant de comerç Membre de la Unió Catalanista, formava part de l’entitat Gent Nova i collaborà estretament amb Domènec Martí i Julià Escriví a “Gent Nova”, “Renaixement” i “La Nació” A l’època dels enfrontaments entre el Sindicat Únic i el Sindicat Lliure intervingué en un comitè creat per tal d’evitar les violències Llevat de l’època de la Dictadura, fou president del CADCI 1920-32 Conseller de Treball i d’Assistència Social de la Generalitat 1932, s’afilià a Esquerra Republicana Havia presidit l’entitat Villa de Salut l’Aliança

Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà Era fill d’Antoni Dameto i Dameto Lluità com a ajudant de camp al Rosselló durant la guerra Gran 1793-95 El 1804 el rei li donà el comandament del regiment de Mallorca, i el 1808, en esclatar la guerra del Francès, fou vocal de la junta de guerra per manament de la junta suprema del govern de Mallorca Arribà a mariscal de camp 1815

D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra

Jugà al Club de Billar Sants, al Billar Club Olesa i al Club de Billar Montmeló Especialitzat en el billar a tres bandes, fou campió d’Europa sub-21 1997, campió de Catalunya absolut en tres ocasions 1995, 1996, 2006 i guanyà, entre altres premis, el Memorial Joaquim Domingo 2010, el Trofeu Ciutat de Mataró 2012 i el Trofeu Vila de Llinars 2012 També fou un dels referents de la selecció catalana, amb la qual aconseguí el Campionat d’Espanya sub-25 2001 i absolut 2013, juntament amb Sergi Jiménez 2013, i un subcampionat estatal 2007 Al final dels anys noranta creà la seva pròpia escola de…

El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El Globo , El imparcial  i a  La Vanguardia Publicà…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…

Vida i obra Es donà a conèixer com a poeta amb  La fi del fil 1973, premi Carles Riba 1972, obra a la qual seguí Les elegies del marrec 1973, Fràgil 1979 i Oratori 2004, premi Ausiàs March Premiat amb el premi Ciutat de Barcelona el 1974 i l’Englantina d’Or en els Jocs Florals de Barcelona 1981, fou cofundador de la collecció de poesia “Llibres del Mall” 1973 Com a dramaturg, el 1980 guanyà el premi Ciutat de Granollers amb Els intrusos 1981 S’ha destacat com a traductor d’obres teatrals Cyrano de Bergerac , 1985 d’E Rostand, premi nacional de teatre JM de Sagarra 1984 El Mikado de WS…