Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Alberto Olmos Serrano
Literatura
Escriptor castellà.
Llicenciat en periodisme per la Universidad Complutense de Madrid, es donà a conèixer el 1998 com a finalista del premi Herralde per A bordo del naufragio Visqué tres anys al Japó i, en tornar a Espanya, a més de collaborar amb mitjans periodístics com El Mundo , Público o Qué Leer , publicà novelles de caràcter realista i rerefons social Trenes hacia Tokio 2006, El talento de los demás 2007, Tatami 2008, El estatus 2009 i Ejército enemigo 2011 Escollit el 2010 per la revista Granta com un dels millors vint-i-dos narradors joves de les lletres hispanoamericanes, és un dels…
Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona
Societat creada el 1852 per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida.
El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta —estació de la línia de Saragossa a Barcelona— a Osca El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los…
protecció
Electrònica i informàtica
Acció de protegir dades o programes.
Hi ha diferents mètodes de protecció de programes N'hi ha que eviten que siguin copiats d’altres no impedeixen de fer-ne còpies, però aquestes no funcionen correctament, perquè no són exactament iguals que el programa original De totes maneres, hom ha vist cada cop més que els sistemes de protecció van essent vençuts pels programes preparats per a desprotegir-los o bé per a fer-ne còpies que funcionen correctament això ha fet perfeccionar els sistemes de protecció, que, al seu torn, també han estat dominats Per la qual cosa, davant d’aquesta cursa interminable, molts fabricants…
Jacinto Guerrero
Música
Compositor castellà.
Fill del director de la banda municipal de la seva localitat natal, molt aviat ingressà al cor de la catedral de Toledo i més tard completà la seva formació al Conservatori de Madrid La seva producció escènica inclou més de mig centenar de sarsueles, començant per La alsaciana , el seu primer gran èxit en el gènere estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 1921 Los gavilanes 1923, El huesped del sevillano 1926 i La rosa del azafrán 1930 figuren entre les seves obres més conegudes També escriví revistes, tres operetes juvenils i la banda sonora del primer llargmetratge d’animació…
Pepe Isbert
Cinematografia
Nom pel qual fou conegut l’actor castellà José Ysbert Alvarruiz.
Professor i funcionari, des del 1903 es dedicà exclusivament a la interpretació Fins els anys quaranta actuà gairebé només al teatre, generalment en comèdies, que li donaren una gran popularitat Després de la Guerra Civil Espanyola, esdevingué un actor clau de les sàtires cinematogràfiques de l’Espanya dels anys cinquanta i seixanta de Lluís Garcia Berlanga Bienvenido, Mister Marshall , 1953 Los jueves, milagro , 1957 El verdugo , 1963 i Marco Ferreri El cochecito , 1960, premi Sant Jordi al millor actor 1961 En un altre gènere interpretà també alguns films molt populars en…
Gary Hume
Art
Artista anglès.
Graduat al Goldsmith's College de Londres el 1988, les seves obres són un contrapunt a la realitat Pren els perfils de diversos objectes naturals reduint-los a l’abstracció per a evitar-ne el lligam amb l’original Els motius que selecciona són flors, animals, joguines, dones o bé imatges de la moda Treballa l’obra amb una immaculada capa de pintura d’esmalt Exposà a la XXIII Biennal de São Paulo i fou finalista del premi Turner 1996 per l’exposició al Kuntshalle de Berna L’any 2000 exposà a la Fundació “la Caixa” de Barcelona i el 2001 participà a “Century City” a la Tate Modern…
Víctor Grippo
Art
Artista argentí.
Estudià química a la Universitat Nacional de La Plata i parallelament acudí als seminaris d’arts visuals a l’Escola de Belles Arts Exposà per primer cop a Buenos Aires el 1966 Fou membre del Grupo de los Trece, fundat per Jorge Glusberg, amb el qual es donà a conèixer internacionalment Artista conceptual, les seves installacions qüestionen les relacions entre art, ciència i vida quotidiana, per mitjà d’un discurs poètic ple de connotacions simbòliques i polítiques amb referències a la vida quotidiana argentina L’any 1998 tingué lloc la primera exposició retrospectiva del seu…
certesa
Filosofia
Estat d’esperit d’aquell qui dóna l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se ( dubte
).
Hom considera també que aquest judici ha d’ésser vertader veritat Objectivament hom parla de certesa referint-se al judici mateix i al seu caràcter de cert La filosofia tradicional sol distingir tres tipus de certesa física sobre fets d’experiència, metafísica sobre enunciats que no poden ésser negats sense contradicció i moral Hom qualifica de moral la certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fóra raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o són condicionats per certes disposicions morals…
efecte
Arts de l'espectacle (altres)
Complement acústic o visual destinat a reforçar la creació d’un ambient o a condicionar la visió de l’espectador.
Des de temps molt antic el teatre ha emprat efectes sonors trons, vent, etc, produïts de la manera més diversa, fins que al s XIX els locals installaren aparells manuals específics per a produir-los L’aparició del teatre radiofònic i la del cinema sonor promogueren l’enregistrament en disc d’efectes sonors L’ús de la llum elèctrica als escenaris fomentà els efectes luminotècnics per a produir un ambient o a destacar un espai Per a provocar efectes especials pluja, boira, neu, etc hom empra tota mena de trucs En cinema, el mitjà tècnic de la projecció ha facilitat la utilització d…
carisma
Cristianisme
En llenguatge teològic, do especial de Déu, destinat a influir socialment en la comunitat eclesial i atorgat a un cristià prescindint del seu grau jeràrquic.
Les lletres apostòliques, sobretot de Pau, són un testimoni de l’existència i de l’abundància dels carismes gr Χάρισμα , chárisma, 'do’, ‘gràcia’ en l’Església primitiva Però ja aleshores el gran problema fou destriar els autèntics dons de Déu de les imitacions i el d’harmonitzar-los amb la disciplina de la comunitat, i es desenvolupà una doctrina del discerniment dels dons de l’Esperit Segons el Concili Vaticà II, que ha reconegut que els carismes formen part de l’estructura més essencial de l’Església, el judici sobre llur autenticitat i llur bon ús pertany a les seves…