Resultats de la cerca

Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides

Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia

Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda

Les planxes són obtingudes prenent del motlle original un negatiu amb un cartó especial, mitjançant la pressió d’una premsa proveïda de calefacció Obtingut el cartó negatiu, dit també flam , hom hi injecta el metall fos aliatge de plom, estany i antimoni, que, un cop refredat, serà la planxa positiva Les planxes són corbes o planes, segons que siguin emprades en rotatives o en màquines planes

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia

En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler

Les funcions y = x - x 0 , y = x - x 0 2 , y = x - x 0 3 , etc, són infinitèsims en el punt x 0 i serveixen per a classificar els infinitèsims g x és un infinitèsim d' ordre k en el punt x 0 si essent m ≠ 0 Hom diu que dos infinitèsims f x i g x són equivalents en el punt x 0 si

Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632

Els principals neumes d’una sola nota són la virga , que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum , que indica un so més greu els neumes formats per dues notes són la clivis i el pes , i els de tres notes el porrectus , el climacus , el scandicus i el quilisma Tots aquests neumes poden tenir, a més, formes variants en determinades posicions

Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus