Resultats de la cerca
Es mostren 34897 resultats
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
uropigis
Aracnologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels aràcnids que inclou espècies de talla petita o mitjana (entre 2,5 mm i 65), de prosoma més llarg que ample i opistosoma subcilíndric, de 12 segments, acabat en un apèndix fi o flagel llarg multiarticulat; tenen quelícers amb 2 artells, i el terminal, en forma d’ungla, no és verinós; els pedipalps, de 6 artells, generalment robusts, també acaben en ungla i els serveixen per a combatre, capturar o excavar.
Dels 4 parells de potes, el primer és anteniforme, i els altres 3 són locomotors i llargs tenen 8 ulls simples o ocels La respiració és pulmonar, sense tràquees tubulars Presenten un parell de glàndules defensives anals Estrictament nocturns i lucífugs, mengen cucs, artròpodes, cargols i fins i tot llurs propis congèneres Són distribuïts pels llocs temperats i tropicals d’Amèrica i d’Àsia
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
estereotípia
Disseny i arts gràfiques
Procediment per a reproduir en planxes de metall un gravat o un motlle de tipus movible.
Les planxes són obtingudes prenent del motlle original un negatiu amb un cartó especial, mitjançant la pressió d’una premsa proveïda de calefacció Obtingut el cartó negatiu, dit també flam , hom hi injecta el metall fos aliatge de plom, estany i antimoni, que, un cop refredat, serà la planxa positiva Les planxes són corbes o planes, segons que siguin emprades en rotatives o en màquines planes
estannita
Mineralogia i petrografia
Sulfur d’estany, ferro i coure, Cu 2
FeSnS 4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Els cristalls són escassos i molt petits, semblants a tetràedres Sovint es presenta disseminada en agregats És de color gris d’acer, amb esclat metàllic Té una duresa 4 i un pes específic 4,3-4,5 És anomenada també pirita d’estany Hom la troba acompanyant la cassiterita, i els jaciments principals són a Cornwall, Tasmània i Bolívia
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
infinitèsim
Matemàtiques
Funció y
= f
( x
) real de variable real tal que en un cert punt
x 0
té per límit zero, és a dir,
.
Les funcions y = x - x 0 , y = x - x 0 2 , y = x - x 0 3 , etc, són infinitèsims en el punt x 0 i serveixen per a classificar els infinitèsims g x és un infinitèsim d' ordre k en el punt x 0 si essent m ≠ 0 Hom diu que dos infinitèsims f x i g x són equivalents en el punt x 0 si
Philip Massinger
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632
neuma
Música
Signe de notació musical occidental aparegut a la fi del segle VIII.
Els principals neumes d’una sola nota són la virga , que indica un so més agut que la nota precedent, i el punctum , que indica un so més greu els neumes formats per dues notes són la clivis i el pes , i els de tres notes el porrectus , el climacus , el scandicus i el quilisma Tots aquests neumes poden tenir, a més, formes variants en determinades posicions
colepoètic | colepoètica
Biologia
Farmàcia
Dit de la substància fisiològica o farmacològica que augmenta la colepoesi.
Les principals substàncies colepoètiques fisiològiques són les sals biliars Les farmacològiques són les obtingudes de vegetals com la carxofa, la menta o el boldo, les d’origen animal com la bilis de bou o de xai, que contenen l’àcid còlic i les seves sals, o les que, obtingudes per síntesi, tenen una estructura totalment diferent Normalment, per al tractament terapèutic hom en combina diversos tipus