Resultats de la cerca

Doctorat a Bolonya el 1483 Era donzell Fou advocat del Regne de Mallorca És autor d’un Sumari o repertori de les franqueses i privilegis del Regne de Mallorca , obra anomenada la Valentina , que fou incorporada per Antoni Moll en la seva compilació Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del Regne de Mallorca , publicada el 1663 Fill de Ferran Valentí i d’Elionor Unís, heretà la rica biblioteca humanística del seu pare Bescanvià correspondència amb l’humanista barceloní Pere Miquel Carbonell

Fill de l’historiador Arnold Toynbee Escriví la seva primera novella a vint anys, The Savage Days 1937 Durant la Guerra Civil Espanyola, s’allistà a les Brigades Internacionals Membre de la revista literària “Horizon” dels anys quaranta, exercí la crítica literària fins a la fi de la seva vida Gran experimentador novellístic, la seva obra més popular és Tea with Mrs Goodman 1947 i és autor d’un volum autobiogràfic, Part of a Journey 1981, aparegut pocs dies abans de la seva mort

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Estudià a Madrid, Alemanya i Àustria Introduí a l’Estat espanyol la fotogrametria amb l’ajuda del seu germà Antoni i de LTorres Quevedo construí nombrosos aparells, com l’estereògraf, que aplicà al servei fotogramètric de l’Instituto Geográfico, especialment per a la confecció dels mapes a escala 150 000 en les zones muntanyoses Publicà nombroses obres i articles científics, en castellà principalment, com Fundamento teórico de la fotogrametría Madrid 1908 i Aplicaciones métricas de estereoscopia Madrid 1909

Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats

Fill de miners, participà en la fundació del partit comunista francès 1920 i n'esdevingué secretari general 1930 Diputat 1932 i impulsor del Front Popular, fou perseguit pel govern de Vichy i es refugià a l’URSS En tornar a França, fou diputat 1945, ministre d’estat 1945-46 i vicepresident del Consell 1946-47 Defensà, al partit comunista, una política d’aliança amb les altres forces d’esquerra i, a partir del 1956, n'inicià la desestalinització Dimití per motius de salut 1964

Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada

Fill d’Elderic Entrà al servei de la comtessa Ermessenda abans del 1037 Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona Rebé de la comtessa diversos castells, entre els quals el castell nou de Barcelona Feu de pacificador entre la comtessa àvia i el seu net En la defensa dels drets de Ramon Berenguer I s’enemistà amb el magnat Mir Geribert, que el 1055 li incendià la casa de Barcelona

Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial

Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia

Obtingué els èxits més grans en temps de Valentinià III Aspirava a l’imperi, i com a capità general dels exèrcits romans tingué una poderosa influència a la cort per tal de consolidar aquesta influència, intentà de casar el seu fill amb la filla de l’emperador, el qual estava en pugna amb Àtila i Genseric, que també ho volien Derrotà Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics, i morí assassinat el 454 en una conjura de la cort, per ordre de l’emperador Valentinià