Resultats de la cerca

Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels Països Baixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange

Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840

Era presidit per Josep Puche i Álvarez i n'era secretari general Carles Salvador i Gimeno Constava de les seccions historicoarqueològica, filològica, d’estudis econòmics i de ciències i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencià Mantingué relacions amb l’Institut d’Estudis Catalans Molt condicionades les seves activitats per la guerra civil, desaparegué el 1939

Des del començament del segle XX controlà el mercat d’aparells elèctrics, posició que consolidà durant la Segona Guerra Mundial El 1955 obtingué diamants sintètics, producció que manté a gran escala des del 1960, any que entrà en el camp de l’electrònica amb la participació majoritària en la Compagnie des Machines Bull A l’Estat espanyol la General Electric Española, fundada el 1929, amb domicili a Bilbao, féu suspensió de pagaments el 1984

Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastián Hernández Morejón per tal d’informar sobre els esdeveniments de la guerra del Francès El 15 d’agost de 1808 prengué el nom de “Diario de Mallorca” El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics Amb l’aparició de l’"Aurora Patriótica Mallorquina” 1812 es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s’esforçà a mantenir una relativa neutralitat

Fou molt conegut per les seves novelles polítiques, assaigs i memòries, on analitzà i criticà el sistema polític soviètic En destaca el llibre Un mort a part Empresonament en un camp de treball soviètic durant la Segona Guerra Mundial , sobre la seva experiència personal també es poden esmentar les narracions L’illa 1960, La torre 1960 i La segona vinguda 1963 Treballà per a Radio Free Europe i cofundà Kultura , revista cultural i política independent

A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega

Nasqué com a setmanari el 1886 i esdevingué diari el 1912 Durant la guerra civil de 1936-39, l’evolució desfavorable del conflicte i la installació a Barcelona del govern republicà provocaren el trasllat del diari a la capital catalana, on aparegué des del 2 de maig de 1938 fins al 21 de gener de 1939 Publicat a França amb intermitències durant el franquisme, reaparegué el 1977 com a revista a Madrid

Amb seu a Oslo, fou fundada el 1959 per Johan Galtung, entre d’altres, que en fou director del 1959 al 1969 És independent d’organismes estatals, si bé una part del pressupost prové del govern noruec, i manté un doble vessant de recerca i assessorament Es divideix en tres branques seguretat ètiques, normes i identitats, i resolució de conflictes El 2003 posà en marxa un Centre per a l’Estudi de la Guerra Civil

La seva velocitat de detonació fa que una massilla de ciclonita disposada al voltant d’una biga o d’un raïl els talli com ho faria un bufador una càrrega igual de TNT només aconseguiria de doblegar-los No fou emprada fins a la Segona Guerra Mundial En estat pur és excessivament sensible al xoc, per la qual cosa hom la insensibilitza mesclant-la amb cera i oli fins a aconseguir la consistència plàstica desitjada