Resultats de la cerca

Dissenyat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà, fou inaugurat l’any 2006 Disposa d’un camp de 18 forats de par 71 que té una llargada de 6000 m, zona de pràctiques amb tres forats d’entrenament i escola de golf Organitza el circuit Grand Slam

Fundat el 1953 amb el nom de Club Balonmano San Quirico, nasqué de la fusió de l’Atlético San Quirico amb l’Acción Católica El 1959 fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona categoria El 1962 aconseguí el subcampionat de Catalunya de primera categoria i ascendí a primera divisió estatal Fou campió de Catalunya de primera categoria 1968, 1969 i subcampió d’Espanya 1969 Tornà a primera divisió estatal el 1969 i jugà en aquesta categoria en diverses ocasions Obtingué altres títols, com el Torneig Internacional Ciutat de Calella, el de Costa del Maresme, diversos Trofeus Federació i algun…

Fundat el 2007, competeix en l’àmbit català i té equips en la categoria sènior, júnior i de promoció Disposa de les installacions del pavelló poliesportiu municipal de la Floresta Organitza anualment el Torneig de Nadal de corfbol

És parcialment urbanitzat i format principalment per torres de segona residència, malgrat que augmenta constantment la població resident Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa

L’antic castell de Canals, enrunat, passà al segle XIII dels Cervelló al monestir de Sant Cugat l’abat es titulà baró de Canals El centre era l’església desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons

Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…

Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…