Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
Vilalba Golf Club
Golf
Club de golf de la Roca del Vallès.
Dissenyat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà, fou inaugurat l’any 2006 Disposa d’un camp de 18 forats de par 71 que té una llargada de 6000 m, zona de pràctiques amb tres forats d’entrenament i escola de golf Organitza el circuit Grand Slam
Handbol Sant Quirze
Handbol
Club d’handbol de Sant Quirze del Vallès.
Fundat el 1953 amb el nom de Club Balonmano San Quirico, nasqué de la fusió de l’Atlético San Quirico amb l’Acción Católica El 1959 fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona categoria El 1962 aconseguí el subcampionat de Catalunya de primera categoria i ascendí a primera divisió estatal Fou campió de Catalunya de primera categoria 1968, 1969 i subcampió d’Espanya 1969 Tornà a primera divisió estatal el 1969 i jugà en aquesta categoria en diverses ocasions Obtingué altres títols, com el Torneig Internacional Ciutat de Calella, el de Costa del Maresme, diversos Trofeus Federació i algun…
Korfbal Club Sant Cugat
Corfbol
Club de corfbol de Sant Cugat del Vallès.
Fundat el 2007, competeix en l’àmbit català i té equips en la categoria sènior, júnior i de promoció Disposa de les installacions del pavelló poliesportiu municipal de la Floresta Organitza anualment el Torneig de Nadal de corfbol
Mira-sol
Barri
Barri de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), uns 600 m a llevant del centre urbà i unit a Valldoreix.
És parcialment urbanitzat i format principalment per torres de segona residència, malgrat que augmenta constantment la població resident Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa
Canals
Història
Antiga quadra unida al segle XIX al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) a l’oest de Valldoreix.
L’antic castell de Canals, enrunat, passà al segle XIII dels Cervelló al monestir de Sant Cugat l’abat es titulà baró de Canals El centre era l’església desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons
Sant Josep
Urbanització
Urbanització del municipi de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), construïda al voltant de l’església de Sant Esteve del Coll.
Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver

Vista aèria del poblat ibèric de Ca n’Oliver
© Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver
Museu
Museologia
Museu i jaciment ibèric que es troba a la serra de Collserola, al terme de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Es tracta d’un poblat ibèric de grans dimensions que pertanyia al territori de Laietània i que estigué habitat entre el 550 aC i el 50 aC i, posteriorment, a l’edat mitjana Conegut de fa temps, als anys cinquanta J Barberà hi realitzà alguns treballs d’abast limitat, que posaren de manifest la seva importància, malgrat que quedà força afectat per la urbanització dels anys vuitanta Des del 1986 s’hi han realitzat diverses campanyes d’excavació que han permès conèixer la cronologia de l’evolució urbanística del sector meridional El lloc fou ocupat per primera vegada al final del segle VI aC,…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…
Masriera
Família d’artistes, originàriament argenters.
Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…
Vallmitjana
Art
Família d’artistes.
Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…