Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
remor
Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc.
catàdrom | catàdroma
Ictiologia
Dit dels peixos que dels rius o les llacunes litorals van a reproduir-se a la mar.
Per extensió, són considerats parcialment catàdromes aquelles espècies que, essent marines, van a fresar en aigües més profundes i allunyades de les costes, així com les espècies d’aigua dolça que es traslladen cap a la part baixa dels rius per fresar
aparell ambulacral
Anatomia animal
Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l’aigua de mar.
És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora
mareògraf

Mareògraf de flotador
© Fototeca.cat
Geografia
Aparell per a enregistrar les variacions del nivell de la mar, especialment les degudes a les marees.
És format per un flotador acoblat a la ploma d’un enregistrador que dibuixa sobre un gràfic aquelles variacions
car de terra
Transports
Expressió similar a la de car de fora
, però que indica que el vent ve de mar.
Altafulla
El castell dels Montserrat, a la part més alta de la vila d’Altafulla
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la zona costanera.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de la Nou de Gaià i la Pobla de Montornès, a l’E amb el de Torredembarra, a l’W amb els de la Riera de Gaià i Tarragona i al S amb la Mediterrània La platja, recta i plena de còdols a causa de les aportacions del Gaià i dels corrents marítims, s’estén des del cap Gros fins prop de la Roca de Gaià La sorra, però, cobreix tot el llit de la mar El territori altafullenc és constituït per la sedimentació de dipòsits marins miocènics i pels materials detrítics provinents de les serralades prelitorals, arrossegats per les aigües de la conca del…
Bāb al-Mandab
Estret marí
Estret que enllaça la mar Roja amb la mar d’Aràbia (golf d’Aden), dividit per l’illa de Perim en dos canals, de 25 km d’amplada el de ponent i de 3 km el de llevant.
La història de l'atmosfera i del clima
Una terra sense asmosfera, una atmosfera sense oxigen Estrictament parlant, no es pot dir que en cap moment la Terra hagi estat del tot mancada d’atmosfera, si per tal entenem un embolcall de gasos al voltant de l’escorça terrestre i els oceans El fet que un planeta estigui dotat d’atmosfera i d’oceans i el tipus de components que el formen depenen d’una banda de la massa del planeta i de la massa dels seus embolcalls fluids, de l’altra de la distància del Sol o de l’estrella que centri el seu sistema planetari i de la seva emissió d’energia, i, finalment, de les propietats dels elements…
Les costes baixes de litorals amb marees: platges, manglars i estuaris
Frec a frec amb l’oceà Al medi intermareal, aquesta frontera llarga i estreta entre oceans i continents, s’intercalen ambients molt diferents, que es veuen afectats pel que passa a tots dos costats, tant a l’oceà com a la terra ferma, en grau diferent segons el tipus de costa En general l’impacte de l’oceà és més gran que el de terra ferma, i els seus efectes es fan sentir ininterrompudament per les oscillacions de les marees, el moviment de les ones, l’aspersió salina que produeixen les gotes diminutes que s’evaporen en trencar l’ona i els materials que remou En ocasió de tempestes i ciclons…
Portbou
Vista de la població de Portbou, municipi de l’Alt Empordà
© A. Bachs
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Portbou, de 9,21 km 2 d’extensió, és situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, a la costa És fronterer amb el Rosselló El territori s’estén pels confins orientals de l’Albera, al punt de contacte d’aquesta serralada amb la mar, i comprèn la vall de la riera de Portbou i els vessants de muntanya que la delimiten Pel N limita amb els municipis rossellonesos de Banyuls i de Cervera de la Marenda la divisòria s’inicia a ponent, al coll de Taravaus, segueix vers llevant pels colls dels Empedrats i de Rumpió, el pla de Ras i el puig de Querroig punt…