Resultats de la cerca

Membre del Club Marítim de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya en l’especialitat de vuit amb timoner 1932 i de dos amb timoner 1935 En el seu palmarès també destaca un Cam-pionat de Catalunya de iol de dos amb timoner i el Trofeu Internacional Joan Camps 1935 Durant la Guerra Civil participà en regates benèfiques per als hospitals de sang, com el II Critèrium dels Asos celebrat al setembre del 1936

Començà jugant al Júpiter i la temporada 1934-35 ingressà al Club Esportiu Europa on jugà tres temporades i, acabada la Guerra Civil Espanyola, en l’edició 1939-40, jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 13 partits Actuava de mig i seguidament jugà cinc temporades amb el Deportivo de la Corunya a primera divisió 1941-45 i una amb el Sants 1947-48 Jugà tres vegades amb la selecció catalana

Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec

Participà en el cop d’estat que instaurà Caterina II 1762 i en fou recompensat amb el títol comtal Ofegà l’aixecament dels cosacs i participà en la guerra russoturca És conegut per la remunta de cavalls de la raça que porta el seu nom El seu germà Grigorij Grigorjevič Orlov 1734-83, que també participà en el cop d’estat, fou favorit de la tsarina i esdevingué un dels terratinents més grans de Rússia

Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental

El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil

Fou construït la nit del 12 al 13 d’agost de 1961 per ordre de les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya, amb la intenció d’impedir la constant fugida de ciutadans cap al sector occidental El seu perímetre era de 45 km, i esdevingué el símbol de la divisió entre les dues Alemanyes durant la guerra freda Fou enderrocat el 9 de novembre de 1989 Construcció i enderrocament del mur de Berlín

Regida pel consell presidencial dels tres caps d’estat, pretenia la fusió de tots tres països, i per això la seva competència s’havia d’estendre a decisions de guerra i de pau, defensa, economia, instrucció i informació De fet no reeixí Egipte i Síria trencaren les relacions després que aquesta intervingué al Líban 1976 També les relacions de Líbia i Egipte es deterioraren pels atacs mutus de llurs caps d’estat 1975

Aparegué el 1895 per transformació de la segona Gazzetta Piemontese , fundada el 1867 De tendència liberal, fou contrari 1915 a la intervenció d’Itàlia en la Primera Guerra Mundial El 1926 passà a mans feixistes Suspès després de l’alliberació 1945, reaparegué amb el nom de Nuova Stampa El 1986 tingué un tiratge de 522 000 exemplars Actualment publica també una edició de la tarda, Stampa-Sera 126 084 exemplars el 1986

Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española