Resultats de la cerca
Es mostren 22528 resultats
Drang nach Osten
Història
Moviments d’expansió oriental dels pobles germànics esdevinguts a l’edat mitjana (s. XI-XIV).
L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
Comptadoria Major de Castella
Història
Òrgan de govern destinat a administrar les finances del regne de Castella i a intervenir els comptes dels funcionaris públics.
Ja al s XV aparegueren dos comptadors majors d’hisenda i dos de comptes La comptadoria fou organitzada el 1476 i reformada el 1523, el 1544 i el 1568 També hi havia la Comptadoria Major d’Hisenda i la Comptadoria general de Comptes, la primera de les quals administrava les rendes reials La creació del Consell d’Hisenda, el 1523, en limità les funcions, però la confusió entre ambdós organismes es mantingué fins el 1602, que la Comptadoria fou assimilada al Consell Al començament del s XVIII fou substituïda per uns altres organismes
enterrament de la sardina

Entrerrament de la sardina a Rubí (2010)
© Ajuntament de Rubí
Folklore
Sortida al camp que tenia lloc el dimecres de Cendra a Barcelona (hom solia anar a Montjuïc) i a altres llocs del Principat i que cloïa les festes de carnestoltes.
A més de la berenada, hom feia una cerimònia grotesca en què era enterrada entre plats de terrissa una arengada o sardina, generalment vestida de manera ridícula Pel fet d’ésser celebrat ja dins el primer dia de quaresma, tenia un caràcter anticlerical Aquest costum té l’origen en una festa carnavalesca madrilenya, processó burlesca en què hom, entre cants que parodiaven els eclesiàstics i gatzara, enterrava la " sardina " en el sentit popular d’'espinada de porc’, festa que pintà Goya i descriví Mesonero Romanos i que s’introduí a Catalunya a mitjan s XIX
condició captatòria
Dret civil català
Condició que s’aplica tant a la institució d’hereu com als llegats, consistent en la realització d’una disposició testamentària, feta per l’hereu o el legatari, a favor del testador o d’una altra persona.
És una condició contrària a la llei i la moral, ja que és atemptatòria de la llibertat de testar La sanció de les condicions captatòries és la declaració de nullitat de la institució d’hereu o del llegat, en el sentit que es treu al possible captador el propòsit de fer la disposició, i al possible captat, l’incentiu d’atorgar-la Pel que fa a l’eficàcia de la disposició captada, serà vàlida llevat que es provi que el captat no l’hauria atorgat si hagués sabut que aquella era nulla
memòria comprensiva
Educació
Categoria de memòria caracteritzada per la retenció d’aprenentatges significatius, és a dir, aprenentatges que han estat encaixats en l’estructura cognoscitiva d’un individu.
Didàcticament, la memòria comprensiva es contraposa a la memòria repetitiva o mecànica Perquè es produeixi una memorització comprensiva de nous coneixements s’ha d’haver creat una relació entre els coneixements previs de l’alumne i els nous coneixements que es volen aprendre És indispensable, doncs, considerar com a punt de partida de tot procés d’aprenentatge allò que l’alumne ja sap si es vol garantir l’activació de la capacitat de memorització comprensiva Generalment, l’ús de la memòria comprensiva comporta una major capacitat d’emmagatzemament i de temps de retenció dels coneixements
invariància CPT
Física
Principi segons el qual la descripció física d’un fenomen no resulta alterada si es realitza una combinació de les operacions de canvi de càrrega, paritat i temps.
En alguns casos, com la desintegració de mesons K neutres, s’ha observat alguna lleu violació d’aquest principi Hom considera que la violació de la invariància CPT implicaria a la vegada un trencament de la simetria de Lorentz S’ha demostrat que la violació de la invariància CPT postulada en la desintegració dels mesons K o kaons neutres no es produeix, ja que tan sols és una violació CP També s’ha proposat una possible violació de la invariància per part de neutrins i antineutrins, però no s’ha pogut demostrar
Manuel Marulanda
Militar
Pseudònim del guerriller colombià Pedro Antonio Marín, més conegut pel sobrenom de Tirofijo.
Adoptà el pseudònim en honor a un líder comunista, i el sobrenom suposadament fa referència a la seva punteria De família humil, ja de molt jove s’uní a les milícies camperoles que s’enfrontaven als paramilitars dels terratinents i, a partir d’una difusa ideologia liberal, des dels anys seixanta s’adherí al comunisme, i el 1966 fundà les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, principal grup guerriller colombià, enfrontat a l’exèrcit i del qual fou el principal dirigent fins a la mort possiblement per causes naturals
corretger | corretgera
Història
Menestral que fabricava corretges i cints o cinyells, anomenat també, per això, sovint cinter.
A València, els corretgers aparegueren el 1283 eren establerts al carrer que fou anomenat de la Corretgeria Vella El 1472 s’uniren amb els cinters estrictes, dels quals s’havien separat Les darreres ordinacions són les del 1772 A Barcelona, juntament amb els guanters, formaren part de la confraria de julians mercers vells julià, com a cinquè estament seu, del 1439 al 1801, que es formaren dos gremis associats el de guanters-tireters i el de corretgers, especialitats que treballaven una mateixa matèria, existents ja en l’antiga confraria
cavaller salvatge
Història
Durant l’edat mitjana, personatge extravagant pel seu vestit i manera d’expressar-se que, com els joglars, viatjava de cort en cort, al servei de reis i magnats, i era un element indispensable en les festes de carrers.
Els cavallers salvatges exercien, a vegades, unes altres funcions, com les d’herald s XIV No se sap si foren autors o recitadors A la corona catalanoaragonesa apareixien ja citats a les constitucions de pau i treva del 1234 El poema català Facet s XIV els cita com a hàbils a enganyar la gent amb llurs paraules Foren sovint representats com a figures decoratives en tapissos i com a element heràldic Llur primera representació gràfica sembla ésser en una miniatura de la Bíblia de Sant Pere de Rodes