Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Inici de legislatura al Congrés amb pacte PP-Ciutadans
El Congrés dels Diputats inicia la XII legislatura de la monarquia constitucional Ana Pastor PP és escollida presidenta del Congrés amb 169 vots, del seu partit 137 i de Ciutadans 32, que han acordat repartir-se els càrrecs a les meses Els deu vots restants provenen presumptament del Partit Demòcrata Català PDC, que havia anunciat el seu vot negatiu S’especula que el PDC, que buscava mantenir el grup parlamentari tot i que no arriba al mínim previst pel reglament, ha prestat els seus vots, tot i que el seu portaveu, Francesc Homs, ho nega La votació…
pipínid | pipínida
Història
Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
El seu fill Grimoald destronà el merovingi Dagobert II per posar-hi el seu fill Khildebert, però foren assassinats ~656 del matrimoni de Begga, germana de Grimoald, amb Ansegisel, fill d’Arnulf, bisbe de Metz, nasqué Pipí d’Héristal, que unificà els regnes francs 687 A la mort del seu successor, Teodobald 714, Carles Martell destronà la vídua regent Plectruda 719 A la seva mort 741 les terres quedaren dividides entre Carloman i Pipí I, els quals hagueren d’accedir a la restauració del regne merovingi 743 Els fills de Pipí, Carloman i Carlemany, es…
paraula de Déu
Cristianisme
Manera com Déu es comunica en la creació, en la història i en la manifestació personal, que per als cristians és Jesucrist.
D’una manera especial ho és l’objectivació literària en la Bíblia inspiració En la Bíblia la paraula crea i actua, mostrant el seu dinamisme, revela i ensenya, manifestant el seu designi, i, finalment, s’autocomunica venint a l’encontre de l’home És en Jesucrist —paraula encarnada— que ateny la plenitud del seu significat L’expressió grega λόγοζ, amb les seves connotacions filosòfiques, dóna a la paraula de Déu una dimensió especulativa extraordinària, amb una base evident en el pensament jueu antic i, sobretot, en el pròleg del quart evangeli Logos Verb…
falaixa
Etnologia
Individu d’una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.
Tot i que desconeixen el Talmud, disposen d’una Bíblia escrita en llengua gueez, practiquen la circumcisió, observen el sabbath , etc Des d’un punt de vista etnològic el seu origen és controvertit Mentre algunes hipòtesis els consideren un dels diversos grups etnolingüístics àgau convertit al judaisme per emissaris hebreus provinents d’Egipte als ssII i III dC, altres situen el seu origen en comunitats jueves emigrades d’Egipte i posteriorment barrejades amb la població etiòpida autòctona, la qual haurien convertit Hom calcula el seu nombre en uns 50 000…
Rainier III de Mònaco
Història
Príncep de Mònaco, duc de Valentinès, marquès de Baus i comte del Carladès (1949).
Fill del comte Pierre de Polignac esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès Per renúncia de la seva mare 1944 esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina 1957, Albert 1958 i Estefania 1965 i de qui enviduà el 1982 Fou succeït per Albert, el qual assumí la regència el març del 2005 un mes abans de la mort del seu pare, el qual…
Maxenci
La basílica de Maxenci al fòrum de Roma
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà.
Fill de Maximià, fou exclòs de la successió quan aquest abdicà 305, però es féu proclamar august pels pretorians Nomenà cèsar el seu fill Ròmul, i instà el seu pare a tornar a prendre la dignitat imperial En la reordenació de l’Imperi 308 fou bandejat, i fugí a la Gàllia Tornà a Roma, però no aconseguí la popularitat, bé que adornà la capital amb costosos i enormes edificis com la basílica que porta el seu nom, al fòrum i es mostrà tolerant amb els cristians En entrar Constantí victoriós a Itàlia, Maxenci l’afrontà en la batalla del pont Milvi Derrotat,…
Marquesa de Cabrera
Història
Vescomtessa de Cabrera (1278-1328) i comtessa d’Empúries.
Filla del vescomte Guerau VI de Cabrera i de Sança de Santa Eugènia Regí el vescomtat, sota la tutoria del seu oncle Ramon de Cabrera, senyor d’Anglès El 1282 es casà amb el comte Ponç V d’Empúries La unió de llurs patrimonis i la donació per part del rei Pere II del vescomtat de Bas formà el més gran domini del Principat, però aquesta unió no fou definitiva Vídua, el comtat passà al seu fill Ponç VI, però retingué el vescomtat amb tota la jurisdicció Ponç VI premorí a la seva mare, que, en morir, deixà el vescomtat al seu cosí Bernat I de Cabrera
Lluís I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1342-82) i de Polònia (Lluís I) (1370-82).
Fill del rei Carles Robert i d’Elisabet de Polònia, afavorí la noblesa i alhora el desenvolupament econòmic de les ciutats El 1367 fundà la Universitat de Pécs Els primers anys del seu regnat es dedicà a venjar la mort del seu germà Andreu, assassinat 1345 a Nàpols, d’on era rei consort, crim que Lluís imputava a la reina Joana I i al qui fou el seu segon marit, Lluís de Tàrent S'emparà de Nàpols 1347, però no s’hi va poder mantenir Aliat amb Casimir III de Polònia, derrotà els lituans 1351, els serbis 1353 i els venecians, als quals prengué la Dalmàcia…
Beatriu de Lloria i Lancia
Història
Filla de Roger de Lloria.
Educada a València, on s’havia traslladat vers el 1291 Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica 1298 Vídua 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d’Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills 1327 Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria Testà a València el 1334
Šělomó ben Reuben Bonafed
Literatura
Judaisme
Poeta jueu.
El seu pare, Roven Bonafeu, i el seu germà Mossé, mercaders de Barcelona, reberen el baptisme durant els avalots del 1391 ell s’establí a Santa Coloma de Queralt Poeta satíric i càustic, entrà en conflicte literari i ideològic amb l’aljama de Saragossa Amb poemes de temàtica lírica i filosòfica es féu ressò de les dolentes condicions dels jueus del seu temps, sobretot per les conversions en ocasió de la disputa de Tortosa Replicà amb atacs al cristianisme a la circular que Astruc Rimoc, ja convers, havia enviat invitant a la conversió La part religiosa…