Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
Federació Catalana de Lluita
Altres esports de combat
Organisme rector de la lluita a Catalunya.
Fou fundada el 1924, coincidint amb la celebració del primer Campionat de Catalunya de lluita grecoromana i esdevingué la federació de lluita més antiga de l’Estat El seu primer president fou Jaume Garcia Alsina Regula la pràctica de la lluita lliure olímpica, lluita grecoromana, sambo i lluita femenina Els esportistes de la Federació Catalana han imposat la seva hegemonia en la modalitat de grecoromana, la més antiga, des del primer campionat estatal, celebrat el 1933 El 1988 se sumà al projecte del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès per obtenir millores en el…
Elena Jaumandreu i Garrido
Cinematografia
Muntadora cinematogràfica.
Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…
Torras, Ferreria i Construccions
Empresa siderúrgica, constituïda a Barcelona el 1918, continuadora de les activitats de l’arquitecte Joan Torras i Guardiola.
Aquest havia creat una societat de construccions metàlliques el 1876, i el 1897 inaugurà uns forns d’elaboració d’acer a la fàbrica del Poblenou, de Barcelona El 1942, Torras promocionà la Siderúrgica Asturiana, a Avilés, amb procediments de la casa Krupp alemanya Participà igualment en la compra, per part de metallúrgics catalans, de Fàbrica de Mieres 1944 en un esforç d’obtenir primeres matèries Superà la crisi siderúrgica dels anys setanta, gràcies a una participació del Banc Industrial de Catalunya, el tancament de la planta industrial de Catalunya, el tancament de la planta del Poblenou…
Salomé
Salomé, per Gustav Klimt (1905)
© Fototeca.cat
Història
Princesa jueva, filla d’Herodes Filip i d’Herodies.
Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals…
Casa forta propera al camí de Sant Ferriol (Sant Ferriol)
Al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, segons publica Ferran del Campo Castells medievals 37 castells de la Garrotxa , Carles Vallès editor, Figueres 1989, pàgs 96-97, hi ha les restes d’una antiga casa forta, reaprofitada després com a masia i ara abandonada És situada en un indret pla, al costat de camps de conreu Té una planta lleugerament rectangular A la cambra que n’ocupa la planta baixa hi ha un arc central que la parteix de nord a sud Al mur de migjorn segurament hi havia la porta a tot el voltant s’obrlen diverses espitlleres Els carreus dels seus murs són…
Hipòlita Roís de Liori
Literatura catalana
Prosista.
Comtessa de Palamós i mare d’ Estefania de Requesens , mantingué correspondència amb nombrosos personatges importants de l’època, entre els quals hi ha Carles V, PA Beuter, Joan Margarit, Jeroni Centelles i la seva filla Estefania, entre d’altres L’epistolari complet consta de 872 cartes i es conserva a l’Arxiu dels Requesens, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès Vuitanta-nou d’aquestes cartes foren emeses per Hipòlita, i, fora de tres cartes en castellà, la resta són en català Malgrat que el destinatari en condiciona el registre, solen oferir un llenguatge expressiu, amb…
Gabriel Vela Costa
Esport general
Dirigent esportiu.
A partir del 1985 començà a collaborar amb l’Associació Ciclista Parets, que presidí durant quinze anys El 1986 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de cicloturisme i impulsà la llicència d’aquesta especialitat També fou president de la comissió de ciclisme júnior Treballà juntament amb Joan Latorre en la creació de la categoria de ciclosport També endegà la marxa cicloturista de Parets del Vallès i organitzà diferents edicions dels Campionats de Catalunya de bicicròs, ciclocròs i ciclisme adaptat Collaborà en les organitzacions de la…
Marià Faura Sans

Marià Faura Sans (al mig)
AF CEC
Espeleologia
Espeleòleg.
Seguí les passes de Norbert Font Sagué, de qui amplià el Catàleg Espeleològic de Catalunya amb Índex 1908 i Recull 1909 Explorà els avencs d’Ancosa, Roca, Beumala, Esquerrà, Pouetons de les Agulles, Costa Dreta i Arcada Gran, entre d’altres, i les coves del Salnitre, Rialb i la Falconera 1907-11 Amb els bioespeleòlegs Jeannel, Racovitza i Mengel, recorregué les serres del voltant de la Pobla de Segur 1910, i, amb companys del Centre Excursionista del Vallès, el Centre Excursionista de Terrassa i el Centre Excursionista de Catalunya, explorà els avencs de Castellsapera, les…
Arqueologia funerària de les valls del Llobregat i del Besòs
Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…
Maria Eugènia Aubet i Semmler

Maria Eugènia Aubet i Semmler
© Família Aubet
Arqueologia
Arqueòloga.
Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974 jaciment tartessi…