Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
Vicent Fontavella i González
Historiografia catalana
Geògraf.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València, i posteriorment en fou professor Impartí també la docència a la Universitat de Saragossa Les seves investigacions se centraren en temes relacionats amb la geografia i la història econòmica valencianes, i en destaquen els treballs sobre l’evolució dels conreus a les hortes del País Valencià i sobre la producció i comerç del safrà al mateix àmbit geogràfic Edità 1943 Conquista del Itza en la Nueva España edició original del 1714, d’Eduardo Sanz y Escartín, conde de Lizarraga, i el 1952 publicà La huerta de Gandía , una…
Lluís Bellver i Sanz
Historiografia catalana
Jurista, polític i cronista.
Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a les guerres…
Àngel López-Amo i Marín
Historiografia catalana
Historiador i doctor en dret.
Fou catedràtic d’història del dret a la Universitat de Santiago i director de l’Escola de Dret de la Universitat de Navarra estudi general Collaborà en periòdics i revistes de difusió general i publicà obres de temàtica històrica relacionades amb el dret, com ara El pensamiento político de Eximenic en su tratado de “Regiment de Princeps” 1946, Estado medieval y Antiguo Régimen 1952, Burguesía y estilo burgués 1956 i Sobre el estudio profundo de las revoluciones 1956 També traduí i feu una introducció al llibre de l’alemany Fritz Kern Derechos del rey y derechos del pueblo 1955
Antoni Coret Ferrer
Handbol
Jugador i entrenador d’handbol.
Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell
Miquel Company Martorell

Miquel Company Martorell
Museu Colet
Vela
Regatista i dirigent esportiu.
Vinculat al Club Nàutic el Masnou i al Club Nàutic Vilassar de Mar, s’inicià en la navegació amb la classe vaurien, de la qual fou secretari internacional Fou president de les Federacions Catalana 1969-71 i Espanyola 1971-84 de Vela i vicepresident del Comitè Olímpic Espanyol També presidí l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona Creà l’Escola Nacional de Vela de Palamós Rebé, entre altres distincions, la medalla al mèrit esportiu, la medalla de la Delegación Nacional de Deportes i la Forjadors de la Història Esportiva…
Manuel Espín Salvador

Manuel Espín Salvador (a l’esquerra)
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialitzat en basquetbol, ja realitzava cròniques i articles en el diari catòlic El Matí abans del 1936 Després de la Guerra Civil, treballà a Mundo Deportivo , on fou cap de la secció de basquetbol Collaborà amb Ràdio Barcelona i Ràdio Espanya de Barcelona, entre d’altres, i cobrí tota classe de competicions estatals i internacionals fins el 1979 Fins els anys noranta continuà publicant articles, que recollí en el llibre Nuestros ases 1983-1987 També participà en la redacció de La historia del basket español 1986, que es publicà per fascicles a Mundo Deportivo , i Dinastias del basket…
Jesús Cuesta Ruiz

Jesús Cuesta Ruiz
Museu Colet
Esquí
Esquiador, promotor i directiu vinculat als esports d’hivern.
S’inicià en la pràctica de l’esquí alpí el 1944 a la Molina i competí en l’àmbit català i estatal durant els anys cinquanta A l’inici de la dècada dels setanta, fundà clubs d’esquí a Torelló i Sant Quirze de Besora, aquest darrer denominat Bisaura Esquí Club, i es dedicà a la promoció de l’esquí i a l’organització de campionats Alhora, competí com a veterà i es proclamà campió d’Espanya 1987 i subcampió del món 1991 en eslàlom Té la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993
Francesc Camí Farrerons

Francesc Camí Farrerons (a la dreta)
Museu Colet
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons.
Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Fernando Belasteguín

Fernando Belasteguín
Joan Maeso Lorenzo
Pàdel
Jugador de pàdel.
S’inicià professionalment el 1995 Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, durant vuit anys seguits fou el número 1 del món 2002-10 i va guanyar més de 140 tornejos Fou campió mundial individual 2002, 2004 i per seleccions 2002, 2004, 2006, i és l’únic jugador en la història amb 6 olim-pies d’argent 2002-06, 2009 Ha estat campió de Catalunya per equips amb el RC Polo juntament amb Jake Benzal, i amb Juan Martín Díaz ha assolit el rècord d’imbatibilitat en guanyar 22 tornejos consecutius entre el 2005 i el 2007