Resultats de la cerca

Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz  Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005,  El baile de…

Format a Trèveris, Colònia i Heidelberg, fou deixeble de Reuchlin i de Wimpfeling Monjo i abat de Sponheim 1483, hi aplegà una gran biblioteca — al Vaticà des del 1623 — fou també abat de Würzburg Erudit i polígraf, escriví obres d’alquímia i astrologia, bé que és famós com a historiador Catalogus scriptorum ecclesiasticorum, De viris illustribus Germaniae, Chronicon ducum Bavariae , etc

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…

Actuà amb Speedy Webb, McKinney’s Cotton Pickers i la cantant Adelaida Hall L’any 1943 formà un trio de fama internacional juntament amb S Stewart i T Grimes És considerat com un virtuós únic en la història del jazz i fou molt admirat per la seva facilitat d’improvisació

El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974

Molt aviat anà a Venècia, on rebé els primers ensenyaments als tallers de S Zuccato i dels Bellini i escollí per mestre Giorgione, amb qui collaborà en els frescs del Fondaco dei Tedeschi 1508-09, fragments a l’Accademia i al Palazzo Ducale i l’influx del qual és també palès en les obres de joventut frescs de la Scuola del Santo Pàdua, 1511, Amor Sacre i Amor Profà 1515 Galleria Borghese, Roma Després d’haver refusat d’anar a Roma, el 1513 obrí un taller i oferí els seus serveis a la Sereníssima Inicià així una nova etapa, durant la qual conreà el naturalisme i desenvolupà les seves…

Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…

De la seva nombrosa filmografia cal esmentar Camille 1936, Waterloo Bridge 1949, Quo Vadis 1951, Ivanhoe 1952, Party Girl 1958, Killers of Kilimanjaro 1960, Pampa salvaje 1965 i Le rouble à deux faces 1968

Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…

Lluità contra la dinastia manxú Qing i és considerat “pare de la pàtria” a la Xina Després d’haver fet estudis a Honolulu, Hong Kong i Canton, fou metge a Macau i es convertí al protestantisme El 1894 fundà l’Associació per a la restauració de la Xina, ingressà en la societat secreta dels Triades i anà a Occident 1895 De tornada al Japó, fundà la Tongmenghui Associació de l’Aliança, 1905, que el 1912 transformà en el Guomindang La revolució contra la monarquia imperial xinesa començà a Wuchang octubre del 1911 dos mesos més tard Sun Yazen desembarcà a Xangai i fou elegit president de la…