Resultats de la cerca

Formació de música mestissa creada a la Garriga el 1994 amb Mano Negra, Los Lobos i la música popular i de festa major com a referents inicials Els fundadors foren Joan Garriga, Daniel Portabella i Martí Vilardebò La seva discografia és constituïda per la trilogia Vafalungo 1998, Postrof 2001 i Go 2003, treballs que integren les influències musicals que adquiriren al llarg de la seva trajectòria i que van des de la música de festa major catalana fins als ritmes caribenys, nord-africans, balcànics i llatinoamericans El grup anuncià el 2004 que aturava la seva activitat, després de…

Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…

Aquesta capella era situada al lloc ocupat avui per la plaça de Sant Bartomeu, al nord de la font del Lleó La trobem documentada per primera vegada l’any 1190 A partir d’aquesta data van repetint-se els documents que hi fan referència, sempre amb el nom de Sant Vicenç En una notícia de l’any 1427, trobem esmentat l’altar de Sant Bartomeu de la capella de Sant Vicenç Amb el temps aquesta nova advocació suplantà l’original ja l’any 1507 s’esmenta solament la capella de Sant Bartomeu El record del nom primitiu era encara viu el 1741, ja que en un document relatiu a la plaça de Sant…

Possiblement al segle XIII a l’Arboç hi havia un hospital, tal com sembla que ho confirma un document del 1315 En una visita pastoral del 1414 es detallen les dependències de la parròquia de Sant Julià de l’Arboç, i es visità l’hospital de Sant Julià, on hi havia una capella dedicada a sant Antoni Abat, i també la capella de Santa Maria de Pujol Guià La capella de Sant Antoni i l’hospital eren situats als afores de la vila, al final de l’actual carrer de l’Hospital, i van mantenir-se en més o menys bon estat fins a l’any 1906, en què tot fou enderrocat per construir-hi un…

El terme de Lledó fou ocupat a l’inici del segle XII per Alfons el Batalleri definitivament conquerit a partir del 1151 per la família de cavallers cognomenada Cambrils, que lluitaven amb les forces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV El primer esment del castell de Lledó és del 1184, any en què Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils van infeudar a Bernat Ballester i al seu oncle avi, Domènec Ferrer d’Ulldemolins, el castell de Lledó i el vilar d’Arenys amb les seves afrontacions El 1209 el rei Pere I va concedir al bisbe de Tortosa, Gombau de Santaoliva, els castells de…

El lloc de Nonasp té l’origen en una fortalesa islàmica que el 1133 va ser conquerida per Alfons I d’Aragó, el Bataller Tanmateix, la conquesta definitiva va ser obra del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, vers el 1157, moment en què la vila i el castell de Nonasp van passar a formar part dels dominis de Ximèn d’Artussella i dels seus descendents El 1248 Nonasp passà als templers, que hi establiren una sotscomanda L’església parroquial de Nonasp és documentada des del final del segle XII Apareix també en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Actualment és un edifici gòtic…

La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement…

Estudià piano a Leipzig, Weimar i Viena Entre els seus mestres cal destacar F Liszt i C Czerny Fou professor de piano a Osijek del 1858 al 1871, i aquest darrer any marxà a Zagreb, on es dedicà a la crítica musical Pioner de l’etnomusicologia a Croàcia, exercí una important influència en els compositors de la seva generació El 1878 publicà el primer recull de les cançons populars que durant anys havia anat reunint de diverses províncies eslaves Fou també un escriptor prolífic que defensà la creació d’un estil musical nacional croat i l’origen croat d’alguns dels temes usats per J Haydn i L…

Tota la seva vida transcorregué a Roma Entre el 1621 i el 1623 fou nen cantor a la Capella Júlia de Sant Pere Posteriorment estudià amb Vincenzo Ugolini i Virgilio Mazzocchi El 1642 interpretà el paper d’Alcestis en l’òpera Il palazzo incantato , de Luigi Rossi Cantà en el cor papal i el dirigí del 1659 al 1668 En aquesta època aconseguí també una excellent reputació com a professor Savioni fou un compositor important de cantates, que van des de simples àries fins a obres més extenses i ambicioses amb diverses àries i recitatius Compongué també motets i madrigals El significat…

Després dels estudis a la seva ciutat natal, se n’anà a Viena 1815 per continuar-los amb A Salieri Aviat publicà algunes obres i, ja establert com a compositor i pianista a la capital austríaca, conegué L van Beethoven i F Schubert, amb els quals mantingué una estreta amistat al llarg dels anys Entre el 1825 i el 1839 fou director de l’Associació Musical d’Estíria, però mai no aconseguí ésser nomenat mestre de capella de la cort, com pretenia Hüttenbrenner compongué òperes, música vocal, tant sacra com profana, obertures, simfonies, música de cambra i cançons Un cop lliure del…