Resultats de la cerca

Molt interessat per la música, participà en la creació d’algunes coreografies, entre les quals destaquen les dels ballets Giselle 1841, d’Adolphe Adam, i La péri 1843, de Johann Friederich Burgmüller, i les de les òperes Gemma 1854, de Nicolò Gabrielli, i Sacountala 1858, d’Ernest Reyer Gautier destacà també com a crític en els articles que publicà des del 1843 en "La Presse", amb els quals contribuí a valorar l’obra de WA Mozart, L van Beethoven i LH Berlioz així mateix, hi defensà G Rossini i R Wagner i bescantà J Offenbach És autor de diversos volums d’impressions, de caràcter…

Oboista de banda del 1761 al 1768, el 1776 s’establí a Viena, on es dedicà sobretot a l’ensenyament i es relacionà amb FJ Haydn, WA Mozart i, especialment, amb L van Beethoven La importància de Förster rau, d’una banda, en la seva obra didàctica, en la qual destaca, entre altres, el tractat Anleitung zum General-Baß 'Introducció al baix continu', 1805 de l’altra, en el seu vessant creatiu, principalment en l’obra de cambra una bona part composta de quartets de corda i per a piano, amb un estil de transició entre el Classicisme i el Romanticisme Escriví una cinquantena de peces…

Estudià harmonia, contrapunt i fuga amb R Boucheron Debutà com a director d’orquestra el 1880, a Brescia, amb Macbeth i Un ballo in maschera , de G Verdi En pocs anys es consagrà com a director, i el 1885 fou elegit director de la Società Musicale Romana El 1886 portà a terme l’estrena italiana de Fidelio , de L van Beethoven Gràcies a la intervenció de Verdi i A Boito, fou principal director de la Scala de Milà del 1891 al 1894, i hi dirigí les estrenes de La Wally , d’A Catalani, i Falstaff , de Verdi Es retirà el 1925 Com a compositor cal destacar-ne dues òperes amb llibret de…

Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric, i…

Fou alumne d’Oskar Back al Liceu de Música d’Amsterdam i debutà com a solista quan només tenia nou anys Després d’haver estat primer violí de la Residentie Orkest de la Haia 1950-62, aquest darrer any fou nomenat primer violí de l’orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El 1963 fou membre fundador del Trio Guarnerius al costat de Danièle Delorme piano i Jean Decross violoncel Durant els anys seixanta també formà duo amb el violinista Theo Olof La seva discografia inclou els concerts de J Haydn, L van Beethoven, J Brahms, M Bruch i el Concert número 1 , opus 6, de N Paganini Actuà…

Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres  Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de Sergej Prokof’…

Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió…

Estudià música a Holanda, Anglaterra i Suïssa amb Aaltje Noordewier-Reddingius, Laurens Bogtman, Bodi Rapp i Roy Henderson Es graduà el 1948 i molt aviat fou contractada per a interpretar les parts de contralt d’oratoris i música sacra de diferents èpoques, especialment després de la seva interpretació de la Rapsòdia per a contralt , de J Brahms, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El seu repertori comprèn també el lied i interpretà amb gran èxit obres de C Monteverdi, L van Beethoven, F Schubert, GF Händel, G Mahler i J Brahms, entre d’altres Collaboradora habitual del…

Format pels matrimonis Bjorn Ulvaeus veu i teclat i Agnetha Fältstkog veu, i Benny Anderson veu i guitarra i Anni-Frid Lyngstad veu, tots quatre ja eren coneguts per separat al seu país El nom del grup és un palíndrom format per les inicials dels seus propis noms Es van fer famosos ràpidament a Europa a partir del triomf al Festival d’Eurovisió del 1974, amb el tema Waterloo El seu repertori era melòdic i foren capdavanters en la realització de videoclips Els divorcis de les dues parelles precipitaren el final del grup Posteriorment, els seus membres continuaren les respectives carreres per…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb…