Resultats de la cerca
Es mostren 1990 resultats
nicolaisme
Cristianisme
Doctrina de la secta llibertina gnòstica dels nicolaïtes, propera a la dels caïnians, de la qual hom fa esment al llibre de l’Apocalipsi
.
El nicolaisme s’estengué per l’Àsia Menor, i a la fi del s II es fongué amb altres sectes Sembla que defensava la necessitat d’abusar dels plaers carnals per matar la concupiscència Ireneu de Lió fa els nicolaïtes deixebles d’un tal Nicolau, prosèlit d’Antioquia, que alguns han identificat amb el diaca del llibre dels Actes dels Apòstols
nectarínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions petites, amb la llengua protràctil, de punta bífida i llefiscosa, sense filaments, i amb les vores dels dos terços basals en forma de doble tub; presenten 10 rèmiges primàries, i tenen els tarsos prims i curts.
El bec és allargat, fi, punxegut, dentat a les vores externes del terç distal i generalment corb S'alimenten de nèctar i de petits insectes, i els mascles són de colors llampants Comprèn els quatre gèneres de suimangues Arachnothera, Cinnyris, Chalcomitra i Nectarinia , dividits en quinze espècies, que habiten a les selves tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia
mostela

Mostela
Graham Carey (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que ateny uns 15-27 cm, amb el cap allargat i les potes curtes i fortes.
És d’un color vermellós clar per sobre i blanquinós a la part inferior a l’hivern, però, pot presentar, tot ell, una tonalitat blanca L’espècie s’estén per Europa, Àsia i el nord d’Àfrica És un animal molt actiu durant la nit Es nodreix, bàsicament, de mamífers molt més grossos que ell, com ara llebres i conills
Mitridates III del Pont
Història
Rei del Pont.
Vers el 250 aC, encara infant, pujà al tron i combaté els gàlates Participà en les lluites dinàstiques dels selèucides i afavorí Antíoc Hièrax per expulsar Seleuc II de l’Àsia Menor Hom creu que el seu regnat acabà vers el 220 aC i que fou succeït pel seu fill Fàrnaces I mort entre el 159 i el 156 aC
quartodecimà | quartodecimana
Cristianisme
Dit del cristià que seguia el costum jueu de celebrar la Pasqua d’una manera fixa el catorze de Nisan i no pas el diumenge següent, d’acord amb l’ús cristià universal.
Els quartodecimans foren especialment nombrosos a l’Àsia Menor, on hom creia que aquell ús venia de sant Joan Evangelista, i entre els seus seguidors cal comptar-hi Melitó de Sardes i sant Policarp d’Esmirna, el qual defensà aquest ús a Roma, davant el papa Anicet Posteriorment els quartodecimans es convertiren en comunitat separada i duraren fins al segle V
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
ànec cullerot

Ànec cullerot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, que es distingeix pel gran bec eixamplat a l’extrem en forma de cullera.
El mascle té el cap verd, el pit blanc i l’abdomen castany La femella es distingeix per tenir dues plomes blavoses a les ales Nia als països nòrdics i hiverna al sud, i arriba a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud, a Oceania i a l’Àsia del Sud Hom el troba a l’hivern també als Països Catalans
Dídac Joaquim Ballester
Periodisme
Periodista.
Cronista de la ciutat de Lleida Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que era susceptible Lérida , punt de partença de les reformes urbanes posteriors Donà a l’institut de Lleida una collecció de monedes de Pompeia i d’Egipte, fruit dels seus viatges per Europa i Àsia Hom el considera un precursor de la Renaixença a Lleida
Aleix I de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1204-22), dit el Gran.
Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214
Ivan Sergejevič Aksakov
Història
Periodisme
Periodista i polític rus.
Fill de l’escriptor Sergej T Aksakov Amb el seu germà Konstantin , defensà el paneslavisme i alhora el tsarisme autoritari i ortodox Voluntari a la guerra de Crimea 1854-56, recorregué després l’Àsia Menor per encàrrec de la Societat Geogràfica Russa Fundà diversos periòdics, entre els quals Rus , un dels diaris més importants de l’imperi que, tanmateix, fou suprimit pel govern
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina