Resultats de la cerca

Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les…

Format a Figueres amb Josep Morell i Macià, i a la Llotja barcelonina 1922 Estudià després amb Lluís Bausil, Andreu Fons-Godail i Lluís Delfau El 1928 es presentà individualment a Perpinyà Exposà també al Salon d’Automne i al Salon des Indépendants de París, i el 1935 a la Sala Parés de Barcelona Secretari de la comuna de Perpinyà, gestionà la sortida del camp de concentració d’artistes com Antoni Clavé, Carles Fontserè i Pedro Flores, entre altres 1939 Exposà a Tolosa —d’on fou acadèmic—, Bordeus, Montpeller, Narbona, Marsella, etc El 1958 exposà sol a Girona i a Figueres Postimpressionista…

Format a Granada i a Madrid, es relacionà amb Manuel de Falla, Federico García Lorca i amb altres representants de la Generació del 27 L’any 1922 viatjà a París i s’integrà al nucli d’artistes conegut com a escola de París Realitzà aleshores els decorats per a l’estrena a França d' El retablo de Maese Pedro , de Falla Visqué a Catalunya durant el renaixement cultural de la II República, en la qual participà activament des de la Direcció de Premsa i Propaganda de la Generalitat republicana Residí a l’Argentina 1940-48 i posteriorment retornà a Europa, i alternà estades a París i a Granada La…

Després d’haver militat al MSC, cap al 1974-75 s’integrà en el Grup d’Acció al Servei de Catalunya i participà, el 1976, en la formació de Convergència Democràtica de Catalunya Diputat a corts, regidor i tinent d’alcalde de Barcelona des del 1979, fou membre de la comissió mixta de traspassos Estat-Generalitat i fou diputat al Parlament català en les legislatures del 1980 i el 1984 Fou conseller de política territorial i obres públiques del 1980 al 1983, i d’economia i finances d’aquest any al 1987 Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona en 1987-93 i diputat al Parlament espanyol 1989-…

S’inicià al Sícoris Club de Lleida El 1989 fou convocada per la selecció espanyola júnior i es traslladà a Madrid Aquell any guanyà una medalla de bronze en conjunts en el Campionat d’Europa júnior El 1990 s’integrà en la selecció espanyola absoluta, de la qual formà part fins el 1992 El 1990 guanyà una medalla d’argent i dues de bronze en el Campionat d’Europa i el 1991, una medalla d’or en el concurs general de conjunts en el Mundial, competició en què aconseguí dues medalles de plata més El 1992 guanyà una medalla d’argent i una de bronze en el Mundial i dues d’or i una de bronze en el…

Especialitzada en proves de velocitat i mig fons 200, 400 i 800 m lliure Els seus dos clubs principals han estat el CN Sabadell i el CN Catalunya, i el seu entrenador, Joan Fortuny Participà en dos Campionats d’Europa en piscina curta 2003 i en piscina gran 2004, en 800 m i en 400 m Ha estat olímpica en els Jocs d’Atenes 2004 Integrà l’equip que aconseguí les millors classificacions en la història del relleu femení espanyol de 4 × 200 m lliure, al costat de les també catalanes Tatiana Rouba, Erika Villaécija i Laura Roca En campionats europeus foren subcampiones 2002 i campiones 2004, amb el…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per destacar la…

Exiliats de la seva Alacant natal, els seus pares s’installaren a Algèria, on nasqué Rafael Format al Conservatori de València, posteriorment es traslladà a l’Escola Normal de Música de París També estudià a Ais de Provença, amb L Berio, i a Salzburg, amb I Xenakis A més dels estudis musicals, cursà arquitectura a la Universitat de València El 1981 inicià la seva carrera compositiva amb el Quartet de corda número 1 Tota la seva obra és una recerca del que Mira anomena "imatge sonora" que, segons ell, "integra totes les característiques i paràmetres musicals temps, intensitat, altura, timbre…

Formada al Club Su-Ba-Lee, esdevingué la taekwondista més jove que guanyà el Campionat del Món i la Copa del Món 1991 Assolí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També fou tres vegades subcampiona del món 1993, 1996, 1997 i aconseguí una medalla de bronze 1997 Guanyà també la medalla de plata a la Copa del Món 1999 i es proclamà dues vegades campiona d’Europa sènior 1992, 1994 i una en categoria júnior 1992 També assolí la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1997 Es proclamà vuit vegades campiona estatal sènior 1992-95, 1997-00 i un cop campiona júnior 1991 Integrà la selecció…

Deixeble d’Enric Barnosell, debutà com a intèrpret en la Cobla Boris de Bordils i posteriorment formà part de La Lira de Torroella de Montgrí Fou membre fundador de l’Emporitana de Verges, l’any 1929, i més endavant actuà en l’As d’Anglès i La Principal de Girona Entre el 1950 i el 1970 fou solista en La Principal de La Bisbal, en uns anys d’importants enregistraments en què tingué ocasió de deixar memòria de notables interpretacions Installat a Barcelona, s’integrà en la Cobla La Principal del Llobregat 1972 i més tard en la Ciutat de Barcelona Compongué disset sardanes L’estil popularíssim…